Tres dècades de correu brossa
Avui es commemora un aniversari que pocs internautes celebraran: el trentè aniversari del primer correu brossa (’spam’ en anglès). El 3 de maig de 1978, Gary Thuerk, un treballador del departament de màrqueting de la desapareguda empresa d’informàtica DEC va enviar un correu electrònic a 393 ordinadors connectats a Arpanet, una xarxa precursora d’internet utilitzada pel govern dels EUA. Es tractava d’un correu electrònic no sol·licitat i ja va causar força queixes entre els seus receptors.Molts usuaris d’Arpanet consideraven que el correu de Gary Thuerk era un abús de les possibilitats de la xarxa, però no van aconseguir resoldre-ho: avui en dia el correu brossa és un dels principals problemes de la xarxa, omple les bústies de correu de molts usuaris i fa que les xarxes de telecomunicacions tinguin molt més trànsit del que tocaria. De fet, algunes estadístiques suggereixen que el correu brossa podria ser entre el 80% i el 85% dels correus electrònics que s’envien per internet. I és que, tot i que és un delicte perseguit a molts països, enviar correu brossa s’ha convertit en un negoci molt lucratiu, els qui s’hi dediquen professionalment van aconseguir, l’any passat, 240 milions de dòlars de beneficis només als Estats Units. D’on ve el terme ’spam’? El mot ’spam’ és usat als països anglo-saxons, i a gairebé tot el món, per designar el correu brossa. Gairebé tots els internautes en reben, però sabeu d’on ve la paraula? Era una marca de carn enllaunada que va fer famosa un gag (vegeu-lo en vídeo) del Monty Python’s Flying Circus en què no es parava de repetir el mot ’spam’. A la xarxa podeu trobar-hi el guió original transcrit i l’arxiu de so. A l’episodi en qüestió dels humoristes anglesos Monty Python, que es va emetre per primera vegada el 1970, la paraula ’spam’ no para de repetir-s’hi. És un exemple clar d’humor absurd britànic: mentre un client intenta d’esmorzar en un restaurant, la cambrera li recita una carta on hi ha carn enllaunada ’spam’ a tots els plats. Fins i tot, hi intervenen una colla de víkings que canten ‘Spam, lovely Spam, wonderful Spam’ cada dos per tres. Amb això va començar a associar-se el mot amb una cosa que no parava de repetir-se, i d’aquí va passar a aplicar-se al correu electrònic no sol·licitat, o correu brossa.