Moisès Broggi celebra cent anys amb lucidesa
Moisès Broggi fa cent anys. Amb lucidesa i plenes facultats mentals, l’ex-cirugià i president d’honor de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya ha parlat amb VilaWeb de com veu la societat, el país i la professió mèdica, i ha recordat els moments més bons d’una llarga i extraordinària vida. Alguns fragments d’aquesta conversa es poden escoltar en diferents arxius MP3. Havent viscut tantes i tantes coses, Moisès Broggi està plenament capacitat per jutjar el moment que vivim. I és pessimista: ‘El món no va per bon camí, hi ha massa desigualtats entre les persones, gent que es mor de gana, i gent que ho té tot’. També veu (àudio 1) amb perspectiva i claredat les relacions Catalunya-Espanya, una relació que, malgrat els anys, diu, no ha evolucionat (àudio 2): ‘Sempre hem estat maltractats per Espanya, i explotats. Ara, amb la democràcia, continua el domini de Madrid, que no ens deixa surar. És greu perquè es va accentuant’, diu Broggi. Un home de família El pilar de la seva vida ha estat la família, amb qui ha viscut els moments més feliços. ‘He tingut sort, amb la família; he tingut fills i néts, i m’ha anat molt bé. Ara sóc a l’última fase de la vida, i estic molt ben cuidat i assistit’. La feina també li ha proporcionat moltes satisfaccions. Broggi, un cirurgià reconegut, fundador del servei d’urgències de l’Hospital Clínic, i metge republicà a primera línia de foc durant la guerra espanyola, explica amb humilitat que ha tingut sort perquè el seu treball ha estat ‘ben considerat’. De fet, Broggi ha estat un dels màxims representants de la medicina catalana, atent als avenços que venien de l’estranger, i pioner en diferents tècniques a l’hora d’operar. Des que ell va començar a operar fins ara ha plogut molt, i ha viscut, de primera mà, l’avenç de la medicina, però per a Broggi no tot ha estat positiu (àudio 3): ‘Hem guanyat molt en tècnica, la gent viu més anys que abans, però des del punt de vista humà hi hem perdut. El metge ja no és l’amic, com abans, ara hom té el que li toca, i no el coneix’. La vitalitat de Broggi ha fet que es mantingués en actiu fins als vuitanta anys, moment en què encara operava, tal com mostra una fotografia a les seves memòries. Broggi difereix de la idea general que la joventut és la millor època de la vida (àudio 4). ‘Totes les èpoques són bones si un està content amb el que té. Sí, la joventut té la cosa sexual, té unes delícies molt grans, però a la vellesa, encara que un vegi que no té futur, que la vida s’acaba, hom té un passat fantàstic. A la vellesa es té molta més visió, l’experiència ajuda.’ Però, com a tota vida llarga, Broggi també ha patit moments tristos. Els pitjors, quan s’ha hagut d’encarar a la mort dels éssers estimats, com pares i mestres. Però no la tem, la mort, perquè considera que només és el final del cos material (àudio 6): ‘La matèria no ho explica tot, hi ha d’haver quelcom més, tots portem dins quelcom d’aquest principi universal, i això és etern, mai no mor’. Tot i una vida dedicada a la ciència, Broggi és creient, creu en déu com una força universal que ho dirigeix tot. Fa cent anys amb pau interior i sense penedir-se de res, tot i que si pogués tornaria enrere i ho repetiria tot. ‘Em sembla que faria el mateix’, diu. (Fotografies cedides per l’arxiu familiar de Moisès Broggi i que apareixen al llibre de memòries editat per Edicions 62.)