Karadzic recorrerà avui l’extradició
Avui és previst que l’advocat de Radovan Karadzic recorrerà l’extradició al Tribunal Penal Internacional, aprofitant fins a l’últim moment. Tot amb tot, és possible que el trasllat es pugui fer aquest cap de setmana o la setmana vinent. Alhora Sèrbia anuncia que restuirà els ambaixadors de la Unió Europea que van reconèixer la independència de Kosovë. Aquest gest, després de la detenció de Karadzic seria un segon pas per acostar-se a Europa.Radovan Karadzic prepara la defensa al Tribunal Penal Internacional, car ja ha anunciat que seria ell qui es defensés. Renunciarà a un advocat com ho feu l’ex-president serbi Slodoban Milosevic, però sempre l’acompanyarà un grup d’assessors. Pel que fa a les acusacions, el consideren responsable de genocidi, de crims de guerra i contra la humanitat. Acostament a Europa La detenció de Karadzic acosta el govern serbi a la UE. El lliurament dels criminals de guerra és una condició imposada per la UE als països implicats en la guerra dels balcans per a la seva futura adhesió. Encara queden dos criminals de guerra en llibertat. Ratko Mladic, el cap militar de Karadzic, també imputat per la matança de Srebrenica, es troba fugitiu des de mitjan anys 1990. L’altre és Goran Hadzik, líder dels serbis a Croàcia durant la guerra, al qual s’imputa la deportació i l’assassinat de croats a la ciutat de Vukovar. Però ahir, el govern serbi feu un nou pas per acostar-se a Europa. L’executiu decidí que tornessin al lloc de treball tots els ambaixadors dels països de la Unió Europea que van reconéixer oficialment la independència de Kosovë. Aleshores el govern serbi els retirà. Radovan Karadzic Nascut a Petnjica, Montenegro, el 19 de juny de 1945, era un dels homes més perseguits del món. Dirigent dels serbis de Bòsnia durant la guerra, havia estat processat pel Tribunal de l’Haia, acusat de genocidi. Karadzic va ser el principal impulsor de la guerra d’agressió contra els musulmans bosnians i els croats, i va dirigir durant 43 mesos el setge de Sarajevo, que va causar més de dotze mil morts, i la matança de Srebrenica, que en va fer més de vuit mil. Es va declarar president i cap militar de l’anomenada ‘República Sèrbia’ de Bòsnia i Hercegovina al principi de 1992. Durant el mandat va supervisar l’assetjament militar de la població que no fos sèrbia, que era quasi el 50% de Bòsnia. El 1995, el Tribunal Penal Internacional de l’ex-Iugoslàvia de l’Haia va obrir una vista contra Karadzic i la seva mà dreta, el general Ratko Mladic, inculpant-los de genocidi.
vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2944457&p_edi=mequinensa
