Quan John McCain va triar la número dos de la candidatura republicana a la Casa Blanca poc es devia imaginar que Sarah Palin seria l’epicentre d’un remolí que desfermarien els mitjans de comunicació i l’opinió pública sobre la seva vida personal. Palin, considerada una conservadora radical, ha de parlar avui a la convenció que aplega els republicans a Minnesota, una convenció mediàticament aombrada per l’huracà Gustav.Guanyadora d’un concurs de bellesa quan era jove, Palin ha fet una ascensió fulminant, des que, ara fa dos anys, fou elegida governadora d’Alaska ( i ara els seus crítics, li retreuen manca d’experiència política). A diferència de McCain, defensa posicions molt conservadores: s’oposa al matrimoni homosexual i defensa la tinença d’armes. A la web dels republicans, explica que per a ella és un envit la candidatura a la vice-presidència i elogia la trajectòria de Hillary Clinton, en un intent d’esgarrapar vots dels partidaris de la senadora demòcrata, especialment de les dones. Palin és una fervent antiavortista, condició que li ha fet guanyar molt de suport entre la comunitat cristiana dels Estats Units. La blocosfera cristiana en va plena, de les seves qualitats. Però aquests dies ha saltat la notícia que la filla de Palin, de disset anys, gesta, i li han plogut a sobre no poques crítiques. També és coneguda perquè és creacionista, en el sentit que qüestiona l’evolucionisme de Darwin, i vol que el creacionisme s’ensenyi a les escoles. Els analistes polítics es mantenen a l’aguait per veure com enfocarà el discurs d’anit, i de si farà esment del rebombori que ha motivat. L’aparició de notícies sobre el seu comportament polític passat, que no coincideixen pas gaire amb allò que s’espera d’una candidata republicana, ha portat molts comentaristes a demanar-se si McCain havia fet investigar com calia la seva companya de candidatura. Per exemple, s’ha sabut que va aconseguir inversions per al seu poble poc justificables, que ha acomiadat o pressionat funcionaris que no li eren favorables, o que ha manifestat simpaties pel partit dels independentistes d’Alaska. Bush dóna suport a McCain des de la distància En un discurs de vuit minuts, el president nord-americà George Bush ha elogiat les qualitats de John McCain, de qui ha dit que era ‘un gran americà i el pròxim president’. Bush ha parlat per vídeoconferència des de la Casa Blanca perquè l’huracà Gustav va fer cancel·lar el seu acte convenció. El president ha reconegut que ell i el candidat no sempre estan d’acord, i és que és notori que el dos polítics han diferit en certes qüestions i que McCain ha volgut distanciar-se’n durant la campanya pel seu baix nivell de popularitat entre els votants, fins i tot entre els republicans. En el discurs, el president s’ha refermat en l’estratègia anti-terrorista que ha caracteritzat la seva administració, i ha dit que els Estats Units havien d’aturar els atacs abans que passessin ‘i no esperar a patir un altre atemptat’. Des del mes de març, en què es va confirmar la candidatura a la presidència de la Casa Blanca, McCain pràcticament no s’ha mostrat en públic amb el president. Segons el New York Times, Bush ha estat el primer president nord-americà que no ha assistit a la convenció del seu partit des que el 1968 Lyndon B. Johnson no va participar a la del Partit Demòcrata. Després de Bush ha parlat Joseph L. Lieberman, un senador ex-demòcrata que el 2000 fou el número 2 d’Al Gore, però que ara és independent i dóna suport a McCain. Lieberman ha dit que ‘el país és més important que el partit’, i ha criticat explícitament Obama per no haver donat suport a la invasió de l’Irac.

Informa: vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2983536&p_edi=mequinens