Les borses s’ensorren
Els plans per rescatar els sistemes financers nord-americà i europeu han generat un efecte totalment contrari al desitjat. El Dow Jones es va enfonsar ahir un 5,11%, les pitjors pèrdues d’aquests últims cinc anys, la borsa de Tòquio ha tancat amb unes pèrdues històriques, del 9,38%, i les europees, tot i que han obert amb pèrdues moderades, poc després s’han deixat anar en caiguda lliure. París ha superat la barrera del 8%, Frankfurt ha perdut gairebé un 7% i Londres, gairebé un 6%.El govern britànic ha anunciat un pla de rescat d’uns 64.500 milions d’euros per a estabilitzar el sistema financer del Regne Unit, fet que suposa una nacionalització parcial de la banca. Els diners serviran per comprar accions dels principals bancs, que el dimarts van patir fortes pèrdues (i que en el cas del Royal Bank of Scotland va arribar a fregar un 40%). El Dow Jones es va enfonsar ahir i avui les europees han tornat a obrir amb pèrdues notables. Els milions extres que aportarà Londres al sistema financer britànic servirà per recapitalitzar els principals bancs. Els que ja han confirmat que s’acollirien al pla eren: Abbey, Barclays, HBOS, HSBC, Lloyds TSB, Nationwide, RBS i Standard Chartered. El Banc d’Anglaterra aportarà uns 250.000 milions d’euros en forma de crèdits a curt termini per tal de subministrar liquiditat als bancs i entitats hipotecàries. Segons el govern, aquestes mesures garantiran l’estabilitat del sistema financer i protegiran els estalviadors, els titulars de dipòsits i les empreses. Wall Street perd un 5,11% El pessimisme va apoderar-se de Wall Street. Malgrat la lleu tendència a l’alça de les borses europees i la insinuació del president de la Reserva Federal, Ben Bernanke, de rebaixar els tipus d’interès, el Dow Jones es va enfonsar un 5,11%, les pitjors pèrdues d’aquests últims cinc anys. Avui, les borses europees han seguit la mateixa tendència: Frankfut ha obert amb pèrdues del 3,76%; París, del 2,61%; Milà, del 2,5% i Londres, del 2,03%. Els ministres d’Economia europeus van acordar que el fons de garantia de dipòsits de bancs i caixes d’estalvi dels vint-i-set fos, pel cap baix, de 50.000 euros. Però, unes quantes hores després, el president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, va anunciar que, a l’estat espanyol, aquest fons passaria de 20.000 euros a 100.000. Zapatero també va anunciar l’establiment d’un fons, a càrrec del Tresor, de 30.000 milions d’euros, ampliable a 50.000 milions, per a ‘garantir el finançament d’empreses i ciutadans’. Un fons per a donar crèdit a empreses i particulars Zapatero va justificar aquest fons a càrrec del Tresor així: ‘En una situació de restricció de crèdit, és essencial que el govern contribueixi a finançar-lo, perquè el crèdit fa que una economia funcioni.’ El fons per a donar crèdit a empreses i particulars ’solament assumirà actius de màxima qualitat’, va dir Zapatero; i va subratllar que la finalitat era ‘d’afavorir el bon funcionament dels mercats crediticis’. A més, segons el president espanyol, aquest fons serà temporal i compatible amb les normes del mercat interior europeu. L’extinció d’aquest fons ‘es farà d’una manera natural a mesura que es normalitzin els mercats’. El president espanyol va recalcar, tanmateix, que la intenció no era pas de rescatar el sistema sinó de ‘prevenir riscos i sostenir el crèdit perquè empreses i ciutadans puguin continuar finançant-se’.
vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3022729&p_edi=mequinensa
