L’estat espanyol atorgarà avals bancaris per valor de fins a 100.000 milions
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha dit que ha aprovat un decret-llei perquè l’estat espanyol pogués atorgar avals bancaris per valor de fins a 100.000 milions d’euros. És l’aplicació a l’estat dels acords als quals van arribar ahir els dirigents de la zona euro d’injectar recursos públics als bancs per assegurar els préstecs interbancaris. La mesura se suma al pla aprovat divendres per a garantir els dipòsits bancaris.Els avals finançaran les emissions de pagarés, les lletres i les obligacions de l’estat en mercats secundaris i no es podran estendre a d’altres instruments, com els dipòsits interbancaris. El termini màxim de venciment serà de cinc anys i el termini d’atorgament s’acabarà el 31 de desembre del 2009, tal com es va acordar ahir a París. Zapatero, que havia convocat un consell de ministres extraordinari, ha dit que confiava que la mesura no tindria cap cost per als ciutadans ’si el sistema financer funciona, com espero.’ Calma financera L’Euríbor, l’índex que es fa servir més al país per fixar la majoria d’hipoteques, tímidament ha baixat avui arran de les mesures de l’eurozona. Ha marcat la quota més baixa del mes (5,425%), tot i que encara és superior a la del juliol (5,393%), la màxima d’enguany, i molt lluny de la del febrer (4,349%), la mínima. Les borses també han respost positivament a la mesura dels dirigents de l’eurozona: han obert amb guanys (París, +4,52%; Frankfurt, +2,14%, i Londres, +0,66%). A banda de les mesures governamentals, el Banc Central Europeu (BCE) ha tornat a anunciar mesures coordinades amb la reserva nord-americana per a injectar encara més liquiditat als mercats, repetint el gest que ja va fer la setmana passada. Cap fallida Els caps d’estat i de govern de l’eurozona van decidir que no deixarien que cap banc fes fallida, si més no, fins a final del 2009. Seguiran, doncs, el model proposat pel primer ministre britànic, Gordon Brown. El recel dels bancs a deixar-se diners ha estat decisiu en el desencadenament de la crisi financera. Segons Sarkozy, president actual de la Unió, els governs d’Alemanya, França i Itàlia presentaran entre avui i demà passat un pla contra la crisi. Ara, el president francès ha dit que la mesura no seria ‘un regal als bancs’, perquè els exigirien garanties. A la reunió del Palau de l’Eliseu, hi van assistir també el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, i el del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet. Els bancs britànics sol·liciten ajuda governamental Expliquen el Sunday Times i algunes agències de premsa que el govern britànic preveu d’injectar 44.000 milions d’euros als quatre principals bancs del país, que tenen greus dificultats de finançament. Barclays, Lloyds, Royal Bank of Scotland i HBOS han demanat ajut al govern per a evitar la fallida. L’actuació, sense precedents, convertirà el govern britànic en el màxim accionista de dos d’aquests bancs, si més no. És previst que els bancs formulitzin la petició d’ajut avui mateix. Precisament ahir, Brown, publicava un article al setmanari The Observer instant la resta de governs europeus a seguir la seva política de rescat.
vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3028005&p_edi=mequinensa
