Zaragozame.com

L’ajuntament de Simat de la Valldigna debat avui la moció de censura al batlle, presentada el dia 23 pels tres regidors del PSPV-PSOE, els dos del Bloc Nacionalista Valencià i el d’ERPV. Si s’aprova, el batlle popular Sebastià Mahiques deixarà el càrrec que ocupa des de les eleccions municipals del 2007. El més probable és que el socialista Eladi Mainar i Agustina Brines, del Bloc, es reparteixin la batllia fins a les properes eleccions. Mainar seria el nou batlle durant els propers dinous mesos i Brines, els altres tretze. Joan Serra, d’ERPV, ocuparia el càrrec de primer tinent d’alcalde. Les tres forces polítiques han dit que el govern local del PP passa per una situació de minoria i de manca de plantejaments de futur, cosa que paralitza projectes prioritaris per al desenvolupament del poble, i que és per això que han acordat aquest pacte de progrés. Mesos de negociacions El camí fins a arribar-hi, però, no ha estat gens fàcil. Des de les eleccions de l’any passat, els grups parlamentaris s’han reunit en múltiples ocasions sense aconseguir cap acord. Al novembre, socialistes i el Bloc van proposar un pacte per fer fora el PP de la batllia, però no van rebre el suport d’ERPV ni d’EU-AI, de manera que el PP va continuar governant en minoria, amb quatre regidors. Uns mesos més tard, a finals de gener, ERPV va plantejar al PSPV i el Bloc una moció de censura i oferí la batllia al socialista David Mogort (número dos a la llista a les últimes eleccions). Tanmateix, el Bloc va rebutjar la proposta, tot reclamant l’acord a què havien arribat amb anterioritat amb el PSOE i criticant que ERPV no hi hagués donat suport aleshores. Finalment, PSPV, Bloc i ERPV han tancat el pacte per presentar la moció de censura, un acord que no té el suport de l’altra força política del consistori, EU-Arc Iris, que ha decidit mantenir-se a l’oposició ’sigui quin sigui el govern’.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2950903&p_edi=mequinensa

‘La llengua determina la visió, diu Jaume Cabré. Entre altres coses perquè no ets tu que has triat la llengua sinó que és ella qui et tria a tu. Per altra banda, una llengua és una expressió de l’univers. Jo no crec que hi hagi llengües petites o grans, perquè una llengua és capaç de reflectir tot l’univers, per tant totes les llengües són grans.’ Vegeu el vídeo.Aquesta entrevista forma part de la sèrie ‘La paraula viva’, que va tancar l’exposició ‘Cultura catalana, singular i universal’, que es va veure l’octubre del 2007 dins la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt. ‘La paraula viva’ inclou vint entrevistes amb escriptors catalans. Per ordre alfabètic: Maria Barbal, Jaume Cabré, Enric Casasses, Narcís Comadira, Josep M. Espinàs, Josep M. Fonalleras, Feliu Formosa, Pere Gimferrer, Mercè Ibarz, Julià de Jòdar, Joan Margarit, Biel Mesquida, Joan F. Mira, Imma Monsó, Quim Monzó, Sergi Pàmies, Baltasar Porcel, Carme Riera, Albert Sánchez Piñol, i Francesc Serés. VilaWeb us ofereix aquestes peces al llarg de tot el mes d’agost.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2954566&p_edi=mequinensa

El president de Sèrbia, Boris Tadic, ha dit que Belgrad compliria amb els compromisos internacionals i que cooperaria amb el Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia (ICTY) per tal d’arrestar la resta de sospitosos de crims de guerra buscats pel tribunal de les Nacions Unides, com el comandant militar Ratko Mladic. Boris Tadic va parlar ahir per primera vegada des que es va arrestar i extradir el líder serbi Radovan Karadzic. El compliment de les obligacions internacionals s’emmarca en la intenció de Sèrbia d’ingressar a la Unió Europea (UE). Tadic també ha dit que no renunciaria a preservar la integritat territorial, en referència a la recent declaració d’independència de Kosovë. En aquest sentit, el president serbi ha assegurat que demanaria a la Cort Internacional de Justícia (ICJ) que analitzi si la independència de Kosovë vulnera la legislació. Kosovë va declarar-se independent al febrer i l’han reconegut quaranta-tres estats, entre ells els EUA i la majoria dels de la UE. Karadzic davant la justícia internacional Radovan Karadzic no es va declarar ni culpable ni innocent en la primera compareixença davant el Tribunal Penal Internacional, dijous passat. Karadzic està acusat de crims de guerra, crims contra la humanitat i genocidi durant la guerra de Bòsnia, entre els anys 1992 i 1995; se’l fa responsable de la matança de 8.000 musulmans a Srebrenica el 1995, de la mort de 12.000 persones durant el setge de Sarajevo i del segrest de 284 cascs blaus per a utilitzar-los com a escuts humans. Karadzic compareixerà de nou davant la justícia el 29 d’agost.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2955254&p_edi=mequinensa

Des de fa vint-i-un anys, una bona colla de catalans i occitans pugen al Port de Salau, de 2.015 metres d’altitud i situat entre Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà) i Seix (Coserans). L’excursió, organitzada pel Centre d’Agermanament Occitano-Català (CAOC) i el Comitat d’Afrairament Occitanò-catalan, reivindica la cultura comuna del poble català i occità i les relacions transfrontereres que ‘haurien de relligar les dues comarques.’ La trobada d’enguany coincideix amb el trentè aniversari del CAOC.Els participants catalans i occitans pugen cadascú per una vessant del Pirineu i es troben al Port de Salau. Un cop allà, es fan actes de germanor com la hissada de les dues banderes, cants d’homenatge amb orfeons, corals, música i grups folklòrics i una actuació dels Trabucaires de Gràcia i de Badalona. Els qui pugen des d’Esterri ho tenen més fàcil, ja que hi ha una pista forestal apta per a tot terrenys que arriba fins a uns quaranta-cinc minuts a peu abans del Port. Els altres, en canvi, tenen més de dues hores i mitja de camí pel seu costat. Després d’un àpat de germanor i la música d’acordionistes, la trobada acaba amb una gran rotllana amb el cant dels adéus i la baixada de banderes.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2953525&p_edi=mequinensa

L’ara ex-jugador del Futbol Club Barcelona, Oleguer Presas, és un jugador de futbol poc habitual: molt més compromès socialment i políticament que la resta de jugadors, Oleguer Presas va voler deixar escrits els seus pensaments en el llibre ‘Camí d’Ítaca’, escrit amb Roc Casagran. VilaWeb va parlar amb ell, en una entrevista, que s’ha convertit en el tercer vídeo més vist de VilaWeb TV.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2953564&p_edi=mequinensa

Després que divendres el consell de ministres espanyol aprovés la privatització parcial d’Aena, els governs valencià i balear han reclamat aquest cap de setmana poder participar en la gestió aeroportuària, mentre que el de Catalunya, que hi participaria amb el Prat, considera insuficient el nou model. Amb aquest, el 30% del capital d’Aena quedarà en mans privades i els governs autonòmics podran participar en la gestió dels aeroports que tinguin un trànsit de més de trenta milions de passatgers. Aquesta xifra només l’assoleix el Prat, però les Illes i el País Valencià també volen participar en la cogestió aeroportuària. Així li va fer saber el president balear, Francesc Antich, a l’espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, de qui va arrencar-ne el compromís durant la reunió que van tenir ahir. Per la seva banda, el conseller d’Infrastructures i Transport de la Generalitat valenciana, Mario Flores, ha dit que també demanarà a la titular espanyola de Foment, Magdalena Álvarez, de participar en la gestió dels seus aeroports, el de l’Altet i el de Manises. Mario Flores ha dit que la Generalitat valenciana no pot quedar-se al marge de la gestió aeroportuària, encara que no arribin als trenta milions de passatgers, ja que es tracta ‘d’infrastructures estratègiques per al desenvolupament econòmic’ del País Valencià. El conseller, a més a més, ha explicat que el compromís de Zapatero amb les Illes reforça la reivindicació valenciana de rebre el mateix tracte i poder participar en les decisions dels òrgans aeroportuaris valencians. Participació en la gestió del Son Sant Joan En la reunió que van tenir ahir Francesc Antich i Rodríguez Zapatero en va sortir el compromís del president espanyol d’incloure les Illes en la participació de la cogestió aeroportuària, tot i que no va concretar com es faria. I és que el govern balear no accepta que es fixi un límit de passatgers per poder participar en la gestió de l’aeroport de Son Sant Joan perquè, diu, també s’ha de tenir en compte la incidència estratègica de l’aeroport per a les Illes. La Generalitat de Catalunya ho considera insuficient El govern català troba que el nou model de gestió d’Aena és insuficient i per això ha demanat al govern espanyol que concreti quina serà la participació de la Generalitat, ja que vol que aquesta tingui un paper estratègic en les decisions de la nova societat que gestioni l’aeroport del Prat. Per la seva banda, CiU, Esquerra i ICV han criticat la proposta del govern espanyol per considerar-la insuficient.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2954585&p_edi=mequinensa

Campanya anti tèrmiques Després que el PSOE, hagi aprovat una nova moció a favor de la Tèrmica que impulsa el germà de l’Alcaldessa. I encara que en ple estiu s’inicien les campanyes en contra de la Tèrmica. Ecologistes en acció inicia la seva, pots donar suport des del link que t’adjuntem.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2954545&p_edi=mequinensa

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero s’ha compromès a incloure les Illes en la participació de la cogestió aeroportuària, un cop acabi el procés de privatització d’Aena, d’aquí a un parell d’anys, tot i que no ha especificat com es faria. Així ho ha dit després de la reunió que ha mantingut amb el president del govern balear, Francesc Antich, on aquest també li ha exigit un nou model de finançament i un conveni per incorporar el tramvia a la platja de Palma. Pel que fa al nou model de gestió aeroportuària, Antich ha dit al president espanyol que no permetria que les Balears en quedessin fora i ha criticat l’acord pres ahir al consell de ministres espanyol, que permetrà que les comunitats participin en la gestió sempre que els seus aeroports registrin trenta milions de passatgers actuals. En aquest sentit, el president balear ha dit que no acceptaria que es fixés un límit de passatgers perquè les Illes poguessin participar en la gestió de Son Sant Joan, ja que caldria tenir en compte la ‘incidència estratègica’ de l’aeroport per a les illes i perquè la ciutadania tingui una bona mobilitat. És per això que Antich ha destacat que caldria lluitar per aconseguir la participació de les Illes en la cogestió de Son Sant Joan, tal i com contempla l’estatut. Francesc Antich també ha reclamat a Zapatero que al 2009 s’avancin les actuacions per començar la reforma de la platja de Palma, tenint en compte que el 14 d’agost el consell de ministres espanyol ha d’estudiar un informe sobre el projecte. Antich ha advertit que la rehabilitació serà llarga i, per això, ha parlat amb el Ministeri de Turisme espanyol sobre quines actuacions podrien avançar-se ja. El president balear ha reconegut que la platja de Palma és l’única qüestió sobre la qual s’ha fixat un calendari durant la reunió d’avui, tot i que Zapatero s’ha compromès a treballar per resoldre la gestió de carreteres i el conveni del tramvia.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2954423&p_edi=mequinensa

Els treballadors del servei de recollida selectiva del Gironès han posat punt i final a vint-i-tres dies de vaga, després d’una reunió de dotze hores de durada que ha acabat aquesta mitjanit i en què han arribat a un acord amb el Departament de Treball i les empreses implicades. Al mateix acord han arribat els altres treballadors de recollida de residus sòlids urbans, que havien advertit de sumar-se a la vaga a partir del proper dilluns. La reunió per mirar d’elaborar un conveni únic va començar ahir a migdia entre l’empresa concessionària de la recollida selectiva de les escombraries del Gironès, Sufi, els de la resta d’empreses que fan la recollida de tots els residus, com FCC, i representants de totes les empreses, amb la mediació del Departament de Treball. Més de dotze hores desrprés, van aconseguir arribar a un acord per acabar amb els dos conflictes oberts, les dues vagues. Els treballadors de l’empresa Sufi, de la recollida selectiva del Gironès, han aconseguit els dos mil euros de paga extra reclamats. Sis d’aquests treballadors havien començat dijous una vaga de fam per denunciar que les negociacions es trobaven encallades. Reclamaven que se’ls equiparés el sou amb el dels treballadors d’altres empreses de la demarcació, però els ajuntament i el consell deien que això suposaria una aportació extra inassumible. Com a solució d’urgència, CCOO va proposar que se’ls donés dos mil euros de paga extraordinària. Per la seva banda, als treballadors de Salt se’ls ha reconegut el 20% del plus tòxic que reclamaven. Els representants sindicals han explicat que a partir d’aquest vespre els treballadors de la recollida selectiva començaran, de nou, el servei.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2954317&p_edi=mequinensa

El pres d’ETA Iñaki de Juana Chaos ha sortir aquest matí de la presó espanyola d’Aranjuez, on va ingressar el 2006 per complir una pena per delicte d’amenaces i d’enaltiment del terrorisme, arran de dos articles d’opinió publicats al diari Gara. En aquest temps, de Juana ha protagonitzat tres vagues de fam, l’última a principis de mes, per protestar contra el que considerava una ‘campanya mediàtica d’intoxicació’. L’anterior vaga de fam, en protesta per haver estat imputat per dos articles d’opinió, va durar cent quinze dies: del 7 de novembre a l’u de març. La primera vaga de fam, entre el 7 d’agost de 2006 i el 9 d’octubre, la va fer per protestar contra el processament en aquesta causa. El 8 de novembre de 2006, l’Audiència espanyola va condemnar Iñaki de Juana Chaos a dotze anys i mig de presó per un delicte d’amenaces terroristes pels articles ‘El Escudo‘ i ‘Gallizo‘ que va escriure al diari Gara. El 12 de febrer de 2007, el Tribunal Suprem espanyol va rebaixar la condemna a tres anys de presó.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2954314&p_edi=mequinensa

El batlle de Barcelona, Jordi Hereu, i el president del grup d’ERC, Jordi Portabella, van signar ahir l’acord per l’aprovació definitiva del Pla d’Actuació Municipal (PAM). CiU i PP van criticar que el PAM era poc concret i que no tenia continguts. Xavier Trias va dir (mp3) que estava decebut perquè l’acord evidenciava que no es produïa un canvi i, en aquest sentit, va lamentar que l’oposició estigués ara en minoria per exigir a l’equip de govern tota la informació sobre el cas Vilaró.En efecte, els grups de CiU i el PP van lamentar ahri que l’equip de govern no els hagués donat la informació que van reclamar sobre el cas Vilaró ni hagués convocat la reunió de la junta de portaveus que van demanar per aclarir els nombrosos interrogants que encara hi ha oberts. Trias va dir: ‘Quan la sensació que hi ha és que s’intenta ocultar la veritat del que ha passat, malament’. De la seva banda, el president del grup del PP, Alberto Fernández Díaz, es va queixar que havien presentat una bateria de preguntes sobre l’estat actual de la causa judicial i no han rebut cap resposta ni la informació que havien demanat. El proppassat 17 de juliol tots els partits del plenari, inclòs el PSC, van aprovar una declaració (pdf), en què lamentaven ‘la manca d’informació i transparència per part del govern municipal respecte dels incidents que es van produïr a la ciutat de Barcelona en ocasió dels actes de celebració de la final de l’Eurocopa’. Una setmana després, arran de la publicació de més informacions que feien créixer els dubtes sobre el cas, CiU i PP van reclamar a l’equip de govern que fos conseqüent i que oferís tota la informació per aclarir els dubtes. Ara comença l’agost i aquests dos partits encara no han rebut la informació que van demanar. ‘No ens donaran la informació ni farem la reunió perquè ens diuen que no tenim la majoria per demanar-ho’, va dir ahir Trias. En efecte, ERC no ha subscrit pas aquesta petició ni tampoc ho va fer la setmana passada, quan van dir que donaven el cas per tancat i que no feia falta que es convoqués cap nova reunió de la junta de portaveus per aclarir els fets.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2953782&p_edi=mequinensa

Avui al matí és previst que surti a les carreteres del país un volum important de vehicles coincidint amb el començament de les vacances per molta gent. Ahir, les primeres hores de la sortida van ser tranquil·les, amb poques retencions, tret d’unes primeres cues de poca importància als peatges de la AP-7 i la A-9 (euroruta E-15). La via que es preveu que serà més conflictiva és precisament la AP-7, tant en sentit nord com en sentit sud.També podrà haver-hi embussos a la C-31, les autopistes del Garraf (C-32) i la del Maresme (C-31/C-32), i a la A-2 en direcció a l’interior. Trànsit calcula que hi haurà més de quatre milions de vehicles circulant a les carreteres del País Valencià fins diumenge al vespre. Preveu que podran haver-hi embussos a força punts de la AP-7, a l’autopista A-3 entre Xiva i València, i a la A-70 a Alacant. Trànsit també aeri Aena també preveu que més d’un milió i mig de passatgers passaran pels aeroports del Prat, les Illes i Manises. L’aeroport del Prat registrarà 5.331 operacions, entre enlairaments i aterratges, fins dimarts. El conjunt dels aeroports de les Illes també registrarà un total de 5.982 operacions, principalment aterratges, i serà al de Son Sant Joan on se’n faran més (3.803), seguit del d’Eivissa (1.415) i el de Menorca (764). El de Manises en registrarà 1.070. Tots aquests enlairaments i aterratges suposaran un moviment de més d’un milió i mig de persones: gairebé un milió a les Illes, gairebé 600.000 al Prat (100.000 menys que l’any passat) i uns 130.000 a València.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2953788&p_edi=mequinensa

El secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, ha valorat de manera positiva el canvi de model de gestió d’Aena però el considera insuficient. És per això que ha demanat al govern espanyol que concreti quina serà la participació que hi tindrà la Generalitat perquè vol que aquesta tingui un paper estratègic en la presa de decisions de la nova societat que gestioni l’aeroport del Prat. També ha lamentat que no es parlés de la gestió dels aeroports de Sabadell, Girona i Reus.Privatització parcial d’Aena La privatització parcial d’Aena, aprovada ahir pel govern espanyol, suposarà que el 30% del capital quedi en mans d’empreses privades i que els governs autonòmics puguin participar en la gestió dels aeroports que tenen un trànsit de més de trenta milions de passatgers. Amb el model, el govern espanyol continuarà tenint la majoria a totes les societats i tan sols cedirà un 19% de la participació en la gestió del Prat a la Generalitat. Crítiques de CiU, ERC i ICV Tant CiU, com ERC i ICV han criticat la proposta per considerar-la insuficient. El portaveu de Foment de CiU al congrés espanyol, Pere Macias, qualificat el model de gestió de ‘mer maquillatge’ de l’actual perquè no respon a les necessitats dels aeroports catalans. Segons Macias, la reforma necessària hauria de consistir en possibilitar la gestió individualitzada dels principals aeroports o dels grups d’aeroports d’un territori. Macias ha criticat que el nou model ‘només suposaria una participació, en un percentatge encara desconegut, de la Generalitat en l’aeroport del Prat’, i que això contradiu els acords del Parlament de Catalunya que reclamen una posició majoritària i determinant de les administracions catalanes en aquest aeroport. El secretari general d’Esquerra, Joan Ridao, ha dit que qualsevol proposta que no contempli una majoria determinant de la part catalana en el seu consorci gestor seria inacceptable. és per això que ha qualificat la decisió del govern espanyol de ‘pura cosmètica’ i ha dit que es tractava, tan sols, d’un ‘intent de perpetuar el monopoli de facto’. També Ridao ha recordat que la proposta contravé els acords del Parlament de Catalunya. També ICV ha criticat la proposta per ‘unilateral i prepotent.’ El portaveu d’ICV al parlament espanyol, Joan Herrera, ha advertit que aquest model de gestió s’allunya de l’exemple europeu de gestió de proximitat i ha qualificat d’excessiva la participació que hi tindrà el sector privat. Herrera ha demanat a la resta de partits catalans representats a Madrid la mateixa fermesa mantinguda per al finançament per tal que la Generalitat tingui un paper determinant en el nou model de gestió del Prat.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2953758&p_edi=mequinensa

El president del govern balear, Francesc Antich, es reuneix avui amb l’espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per demanar-li un millor finançament i que l’estat augmenti les inversions en les infrastructures turístiques de les Illes. Antich li exposarà directament la proposta que el govern ja ha defensat força vegades davant del ministre Pedro Solbes: s’han d’adaptar les inversions estatals a la població real, que ja ha superat el milió de persones.Amb el model actual, l’estat continua fent els seus comptes d’acord amb el cens de l’any 1999, que era de 750.000 persones. Aquest greuge ja ha comportat dèficits econòmics en capítols com l’educació o la sanitat. Si ara es corregís, el govern calcula que obtindria un increment d’uns dos-cents milions d’euros anuals. També vol que es tingui en compte la població flotant, com per exemple els turistes, que també gaudeixen dels serveis públics en les seves estades a les Illes, a l’hora de calcular la despesa de cada territori. Les reivindicacions de Manera i Castells Antich també li exposarà directament les reflexions que el conseller d’Economia, Carles Manera, va fer dijous en reunir-se amb el seu homòleg català, Antoni Castells: ‘El creixement demogràfic és un factor clau que penalitza moltíssim aquells territoris que han crescut considerablement i que el seu model continua ancorat en paràmetres del 1999′. Antich ha dit en força ocasions que és en sintonia amb les reivindicacions de la Generalitat de Catalunya per reformar l’actual sistema de finançament, per bé que sempre ha descartat de formar-hi cap bloc de pressió. Millors infrastructures turístiques La portaveu del govern, Margarita Nájera, va explicar que, juntament amb la millora del finançament, les inversions en turisme també és un assumpte que preocupen els ciutadans de les Illes. Per tant, a la reunió també es tractaran quines són les inversions necessàries que s’han de fer perquè millori la qualitat de l’oferta turística de les Illes. Ha citat explícitament el projecte de reconversió de la platja de Palma, que ha dit que és molt important tant per al conjunt de les Illes com per al conjunt de l’estat.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2953582&p_edi=mequinensa

El Govern inclou la carretera Riba-roja d’Ebre - Almatret i el pont desde la carretera de la Granja D’Escarp a la N-211 a la llista d’infraestructures a finançar per l’estatEl Govern ha inclòs infraestructures com la carretera Riba-roja d’Ebre - Almatret i el pont desde la carretera de la Granja D’Escarp a la N-211, entre les actuacions a finançar per l’estat en el marc de la negociació de la Comissió bilateral Estat-Generalitat per a l’aplicació de la disposició addicional tercera de l’Estatut. Es tracta d’actuacions que, per la seva titularitat fragmentada, no tenen garantida la seva viabilitat pressupostària. El llistat que a partir de setembre negociarà la subcomissió d’infraestructures, d’uns 1.002 MEUR en els pròxims cinc anys.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2953841&p_edi=mequinensa

El Reglament d’Activitats Molestes, Insalubres, Nocives i Perilloses, o RAMINP, vigent a Espanya des de l’any 1961, estableix que “les indústries fabriles que hagin de ser considerades com perilloses, insalubres o nocives, només podran emplazarse, com regla general, a una distància superior a 2.000 metres, a contar del nucli més pròxim de població agrupada”. Referent a això el passat dia 14 de juliol es va donar a conèixer la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Navarra per la qual declara nul l’acord del Govern de Navarra que va aprovar el Projecte Sectorial d’Incidència Supramunicipal (PSIS) d’una central tèrmica en Castejón (Navarra), sentència que segueix a una altra del passat mes de desembre en la qual es declarava nul·la l’Autorització Ambiental Integrada que el Govern de Navarra havia atorgat a la citada central de Castejón. Aquestes sentències donen la raó a la “Plataforma de la Ribera Centrals No” que precisament argumentava, entre altres coses, que la central de Castejón estava a menys de 2.000 metres del nucli urbà de la població i que això contravenía la normativa del RAMINP. La sentència del tribunal navarrès suposa una seriosa garrotada contra aquells governs autònoms, com el navarrès, que amb normativa autonòmica pròpia han pretès limitar les garanties que el RAMINP atorgava a les poblacions properes a indústries perilloses, insalubres o nocives, com és el cas de la norma de la distància mínima, els 2000 metres, a la qual han d’estar aquestes indústries de les poblacions properes. El Tribunal Superior de Justícia de Navarra deixa clar, en la seva sentència de desembre passat, que les centrals tèrmiques són indústries perilloses i nocives i que el RAMINP és norma bàsica de l’estat que les normes autonòmiques no poden rebaixar pel que fa a qüestions de garanties cap a les poblacions afectades. Quant a Aragó, Ecologistes en Acció ha revisat el projecte de Central Tèrmica en Fayón i ha pogut comprovar que la ubicació projectada d’aquesta central es trobaria a menys de 1.500 metres del casc urbà del poble, incomplint-se així la citada normativa del RAMINP, fet que Ecologistes en Acció ha posat ja en coneixement de l’Institut Aragonès de Gestió Ambiental (INAGA) i del Ministeri d’Indústria. En la normativa aragonesa, en la Llei de Protecció Ambiental d’Aragó que va entrar en vigor fa dos anys, precisament es disposa també, de manera análogo al cas de Navarra, que el RAMINP no seria d’aplicació a Aragó “en els aspectes regulats en la present Llei”, tal com diuen en una disposició addicional. No obstant això, atès que la llei aragonesa no regula aquest aspecte de les distàncies mínimes als nuclis urbans i atès que encara que així ho fes no tindria valor legal per afectar a una norma bàsica de l’estat, tal com va indicar el tribunal navarrès, Ecologistes en Acció considera evident que sí és d’aplicació la norma i que la Central Tèrmica de Fayón la incompliria en el cas que seguís avanci el projecte. Per tot això Ecologistes en Acció ha reiterat a l’INAGA i al Ministeri d’Indústria la seva petició perquè no s’autoritzi la Central Tèrmica de Fayón, indústria que seria perillosa, insalubre i nociva. Com totes les centrals tèrmiques.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2953570&p_edi=mequinensa

El Consell del govern valencià ha aprovat avui el projecte de llei d’integració dels immigrants, que inclou la figura del contracte d’integració, àmpliament criticat per les entitats d’immigrants del País Valencià. La Generalitat diu que, amb el contracte, vol afavorir la inserció dels immigrants a la societat i incorporar-los als recursos socials. Servirà, diu, perquè els immigrants segueixin un programa per tal de conèixer ‘els valors i regles de convivència democràtica’.També vol ensenyar-los l’estructura política i les llengües del País Valencià. Quan l’acabin, rebran un certificat acreditatiu. El projecte de llei també garanteix l’accés dels menors immigrants a l’ensenyament bàsic, gratuït i obligatori, i estableix que han d’acceptar les normes establertes de convivències, tot i reconèixer el dret a que es respectin les seves idees i creences, ’segons allò que estableix la constitució’ espanyola. A més a més, la Generalitat facilitarà als immigrants suport i i ajuda perquè puguin retornar al país d’origen i es compromet a informar-los dels drets que hagin pogut adquirir aquí en matèria de pensions i qüestions similars. El Consell ha previst d’incloure al projecte de llei de Pressupostos de la Generalitat una partida específica destinada a la integració dels immigrants, que encara no s’ha concretat. Des de la Generalitat s’ha explicat que la iniciativa respon a l’interès del Consell d’impulsar iniciatives que deriven de les directives europees en matèria d’integració. Crítiques d’entitats d’immigrants Fa un parell de mesos, les associacions d’immigrants del País Valencià es van manifestar contra el contracte d’integració, que qualificaven de mesura ‘nazi’, i van intentar negociar amb el govern perquè no l’inclogués en la llei. També la directiva de retorn europea, batejada com a ‘directiva de la vergonya’, ha posat en alerta moltes entitats d’immigrants i drets humans perquè preveu que, en alguns casos, els immigrants irregulars poden passar divuit mesos en un centre d’internament abans de ser expulsats i que no poden tornar a Europa fins al cap de cinc anys.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2953647&p_edi=mequinensa