Zaragozame.com

Aquesta setmana ens hem entrevistat amb el conseller de cultura Joan Manuel Tresserras i us hem ofert aquest reportatge sobre el polèmic inici de les obres de la MAT a Osona. Hem parlat d’ensenyament amb les tres escoles premiades amb el premi especial Joan Triadú, hem seguit un acció de protesta per a l’alliberament d’en Franki i hem retransmès en directe la presentació de l’últim llibre de Ramon Tremosa. També us hem ofert un nou lliurament dels programes Enderrock TV i Bon Cop de Cap.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2886328&p_edi=mequinensa

Quan colles de joves del Bronx novaiorquès van començar a omplir de grafits el metro i els carrers de la ciutat, a la dècada de 1970, no s’imaginaven que eren l’embrió d’un moviment internacional i, encara menys, cotitzat. Ja fa temps, de fet, que els grafits i els seus autors experimenten un canvi radical. La persecució que han patit per part de les autoritats, en comptes d’eradicar-los, els ha empès sovint a refugiar-se en l’ampli paraigua de l’art. I amb el nom de ’street art’, són molts els grafiters actuals que (com el famós i anònim Bansky) han entrat en galeries, grans museus, agències publicitàries, firmes de decoració i, fins i tot, han començat a rebre encàrrecs institucionals per pintar espais urbans delimitats o edificis públics. Ho sap bé l’artista santandreuenc Sergio Hidalgo, més conegut amb la signatura de Sixeart. És un dels sis grafiters contractats per la Tate Modern de Londres per decorar una paret de la galeria, per a l’exposició Street Art (del 23 de maig al 25 d’agost). Ara els grafits han fet un pas més amb l’entrada al món del cinema, gràcies al film documental Bomb It. De la mà del director Jon Reiss, el film (tràiler) repassa l’escena actual, a través dels seus protagonistes, a les principals capitals del ’street art’ al món: Amsterdam, Berlín, Ciutat del Cap, Hamburg, Los Angeles, Londres, Nova York, París, Philadelphia, Tijuana, San Francisco, São Paulo, Tòquio i, també, Barcelona. De la capital catalana, Reiss n’ha entrevistat un bon grapat d’artistes de carrer: Kafre, 1xtra, Kenkode, Tofu i Pez. Al documental hi tenen cabuda accions artístiques en espais públics com les que protagonitza el veterà Billboard Liberation Front californià o els ‘extraterrestres’ Space Invaders, que en el seu periple invasor pel món s’han aturat a Barcelona. Al canal de YouTube de ‘Bomb It’ hi ha el tràiler i algunes de les entrevistes, com la de l’autor de Space Invaders.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2886131&p_edi=mequinensa

La central nuclear Ascó I començarà una parada de la planta en els propers dies per avançar algunes activitats ja previstes en el pla d’actuacions del Consell de Seguretat Nuclear (CSN). És una exigència del CSN, després de l’incident que es va conèixer a l’abril, en què es va detectar una fuita de partícules radioactives. Es farà una inspecció radiològica de les zones no accessibles, una revisió exhaustiva de l’emplaçament i una revisió tècnica i de qualitat de tots els procediments relacionats amb els ajustaments i instruments de protecció radiològica.Aquestes mesures s’ajusten al pla d’actuacions que el CSN va requerir al titular de la central. Des d’Ascó I reconeixen que es podrien trobar algunes deficiències però asseguren que, en aquest cas, ho farien saber al CSN i ho corregirien. El CSN ha valorat, en un comunicat, com a positiu aquest conjunt d’actuacions de la planta.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2886452&p_edi=mequinensa

Les protestes de pagesos i transportistes han causat retencions a vàries vies del país: fins a 20 km a l’autovia A-7, entre el port de Sagunt i el de València, i uns 12,5 km a l’autopista AP-7, on han tallat el trànsit a l’alçada del peatge de La Roca del Vallès. També hi ha hagut protestes durant més d’una hora a la N-340 a l’alçada de L’Aldea. El motiu de blocar les carreteres és l’encariment del gasoli i per això reclamen al govern espanyol mesures que ho mitiguin. El manifestants han tallat la N-340 a Santa Perpètua a les nou del matí i després s’han dirigit cap al peatge de La Roca del Vallès. D’una altra banda, una cinquantena de tractors d’Unió de Pagesos ha tallat durant una hora la N-340 a l’alçada de L’Aldea. Una altra marxa lenta ha anat des del port de Sagunt fins al de València, tot causant fins a 20 km a l’autovia A-7. La marxa dels camioners s’ha desviat a l’autovia A-3 i ha continuat fins a Xest, de manera que el trànsit també s’ha vist afectat en aquesta autovia entre les nou i les deu del matí, amb una circulació lenta d’uns quatre quilòmetres. Unió de Pagesos vol que el govern espanyol reconegui el caràcter estratègic de l’agricultura com a sector econòmic i social, i que rebaixi al màxim permès per la Unió Europea els impostos indirectes especials als hidrocarburs. Els principals col·lectius de camioners i transportistes tenen previst de començar diumenge una vaga indefinida, però la Plataforma Catalana de Transports de Mercaderies, que agrupa els transportistes autònoms, ha decidit d’avançar dos dies la protesta. També han protestat a la Jonquera i al port de Barcelona. Es queixen que el gasoli professional ha pujat un 320% des del 2003: de 0,18 euros a 0,75. El gasoli B ha arribat aquest mes a un màxim històric, en situar-se aquest mes a 0′97 euros/litre a l’engròs i a 1,07 euros/litre a les benzineres. Aquest encariment com més va, més sectors perjudica. Ja fa dies que els pescadors de Catalunya Nord fan vaga per aquesta raó i els del Principat, País Valencià i Illes es van manifestar a Madrid la setmana passada per exigir mesures correctores. (Fotografia inferior: Servei Català del Trànsit.)

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2886182&p_edi=mequinensa

El govern espanyol ha derogat avui el decret llei que autoritzava la construcció de la canonada entre Tarragona i Olèrdola per a transvasar aigua de l’Ebre a Barcelona. Així ho ha anunciat avui la vice-presidenta de l’executiu, María Teresa Fernández de la Vega, que ha subratllat la millora de la situació dels pantans catalans, que ara ja són un 55% plens. També ha informat que els més de set-cents expedients d’expropiació per fer les obres s’han aturat A més, De la Vega ha anunciat que s’havia començat a parlar amb les sis empreses adjudicatàries per acordar una eventual compensació. Les obres les havia d’executar per un import de 164 milions d’euros una unió temporal d’empreses presidida per Agbar (20%) i que també tenia la participació de Dragados (16%), Sacyr (16%), Acciona Infraestructuras (16%), Comsa (16%) i Copisa (16%). Sobre les raons per les quals aturar el transvasament, ahir la ministra espanyola de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, Elena Espinosa, va adduir que als embassaments ja hi havia prou aigua per a abastar l’àrea metropolitana fins a la primavera vinent, quan la dessaladora del Prat ja funcionarà. La Baells obre comportes L’Agència Catalana de l’Aigua té previst obrir aquesta tarda les comportes de l’embassament de la Baells. En aquests moments, i a causa de les darreres pluges, el pantà berguedà es troba al 87% de la seva capacitat i es preveu que en els pròxims dies hi continuï arribant nou cabal. La gran quantitat d’aigua que ha caigut ha fet que només en quinze dies l’embassament hagi passat d’unes reserves del 50% al 87%. El pantà de la Baells serà el primer en obrir comportes del sistema Ter-Llobregat. Des del cap de setmana ja es van iniciar desembassaments als pantans Riba-roja, Mequinensa i Oliana, que pertanyen a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. L’última vegada que es van obrir les comportes de l’embassament de la Baells va ser l’any 2004.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2886153&p_edi=mequinensa

Uns tres-cents transportistes han tallat pels volts de les deu durant vint minuts els dos sentits de l’autopista AP-7 a l’alçada de Santa Perpètua de Mogoda (quilòmetre 141) per reclamar al govern espanyol mesures que mitiguin l’encariment del gasoli. Els principals col·lectius de camioners i transportistes tenen previst de començar diumenge una vaga indefinida, però alguns ja han decidit avançar dos dies la protesta. Es queixen que el gasoli professional ha pujat un 320% des del 2003: de 0,18 euros a 0,75.Convocats per la Plataforma Catalana de Transports de Mercaderies, que agrupa els transportistes autònoms, deixaven un carril obert a cada banda perquè passessin els turismes, però no les furgonetes ni els camions. La jornada de vaga també es desenvolupa a la Jonquera i al port de Barcelona. L’encariment del gasoli com més va, més sectors perjudica. Ja fa dies que els pescadors de Catalunya Nord fan vaga per aquesta raó i els del Principat, País Valencià i Illes es van manifestar a Madrid la setmana passada per exigir mesures correctores. (Fotografia: Servei Català del Trànsit.)

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2885835&p_edi=mequinensa

Malgrat les recents converses entre les generalitats catalana i la valenciana per a acordar la reciprocitat entre TV3 i Canal 9, l’executiu de Francesc Camps està decidit a tancar les emissions dels canals de la CCMA al País Valencià, que ACPV possibilita. En efecte, aquesta entitat i la Fundació Ramon Muntaner han rebut una notificació de sanció de la Generalitat, que els exigeix el tancament del repetidor de Perenxisa, que dóna cobertura a l’àrea metropolitana de València, i el d’Alginet (Ribera Alta) i de Llosa de Ranes (la Costera).A més, el govern vol sancionar ACPV amb 300.000 euros i la Fundació Ramon Muntaner, amb 100.000. Aquestes multes s’afegeixen als 300.000 euros del primer expedient sancionador, obert per la Generalitat Valenciana en relació amb les emissions dels repetidors del Bartolo (Plana Alta), del Mondúver (la Safor) i de la Carrasqueta (l’Alcoià). Aquest expedient administratiu fou recorregut per ACPV al Tribunal Superior de Justícia valencià, que encara ha de dictar sentència. Mentrestant, el jutjat corresponent d’Alacant va avenir-se a la petició del govern valencià de tancar cautelarment la Carrasqueta, però el jutjat de Castelló i el de València van denegar-li l’accés als repetidors del Bartolo i del Mondúver, respectivament. Doncs bé, ara hi ha un altre expedient, que Acció Cultural i la Fundació Ramon Muntaner acaben de rebre i que pensen recórrer. Després, el govern redactarà un expedient definitiu, en què mantindrà, previsiblement, les sancions proposades, i la qüestió passarà a l’àmbit judicial.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2885014&p_edi=mequinensa

Els Angeles Lakers de Pau Gasol han perdut contra els Celtics el primer partit de les play-off de la final de l’NBA, el resultat final ha estat de 98-88. En el partit, que s’ha jugat a Boston, Gasol ha tingut un important paper en la vessant ofensiva, ha anotat 15 punts i ha capturat 8 rebots. El jugador que ha inclinat la balança pels Celtics ha estat Paul Pierce, que ha anotat 22 punts, tot i que l’encontre ha estat força igualat.El guanyador de l’NBA serà el millor de set partits, que es disputaran les pròximes setmanes. És la primera vegada a la història que un català juga la final de la lliga de bàsquet més important del món. Per primera vegada, també, un partit de l’NBA s’ha retransmès en català, gràcies a un acord entre TV3 i Catalunya Ràdio.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2885691&p_edi=mequinensa

El cap de CiU, Artur Mas, i l’ex-secretari general d’ERC i ara militant de CDC, Àngel Colom, creuen que els dos partits són obligats a recompondre les malmeses relacions a partir de la tardor, un cop hagin fet els seus congressos. Colom diu que s’ha de girar pàgina dels últims sis anys i començar ‘un nou període en què el catalanisme miri cap al futur’, amb una col·laboració entre ERC i CiU en el que serà una nova etapa per als dos partits. ‘Reprenem el contacte i tornem a fer que el catalanisme dirigeixi el Govern’, demana.Colom té la percepció que Catalunya s’ha afeblit nacionalment, amb la llengua en risc de retrocés social i un govern que no planta cara a l’estat espanyol. Mas reivindica que ‘més enllà del govern hi ha d’haver unes estratègies de país a les quals no es pot renunciar’. Considera que el partit que el dirigeix és el que ‘hi posa l’empremta’, de manera que tenir un partit nacionalista però que està en segon lloc ‘no garanteix que la direcció del govern sigui la que hagi de ser’. També diu que quan CiU governava no hi havia ‘una descohesió social important, i tampoc hi seria ara’.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2885734&p_edi=mequinensa

La vigència del Conveni entre Andorra i la Santa Seu, que el Consell General va ratificar el 15 de maig passat, ha quedat en suspens. El partit socialdemòcrata ha sol·licitat un dictamen de constitucionalitat al Tribunal Constitucional perquè considera que podria vulnerar la constitució pel fet que fixa que tots els centres educatius han d’oferir l’ensenyament de la religió catòlica dins l’horari escolar. El punt 3 de l’article 11 ho estableix així, tot i que afirma que la matèria serà d’opció voluntària per als alumnes. Els socialdemòcrates creuen que aquest punt podria vulnerar la constitució, que garanteix als pares el dret d’escollir l’educació moral o religiosa dels seus fills, i també que topa amb el principi de llibertat ideològica, religiosa i de culte. Si el Constitucional admet la sol·licitud, es tramitarà al Consell General, que tindrà deu dies per comparèixer. A continuació, el magistrat ponent tindrà 15 dies per fer una proposta de dictamen i, tres dies després, el Constitucional haurà d’emetre el dictamen de constitucionalitat. El conveni garanteix la continuïtat de la figura del Bisbe d’Urgell com a co-príncep d’Andorra. (Foto: El cap del govern d’Andorra, Albert Pintat, en un encontre amb representants de la Santa Seu.)

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2885738&p_edi=mequinensa

Més de 93.000 alumnes del País Valencià no poden estudiar en valencià per manca d’oferta d’ensenyament en aquesta llengua. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi sobre la demanda d’ensenyament en valencià per al curs vinent, presentat per Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua (FEV). El document també revela que, si els pares que ho desitgen poguessin matricular els seus fills en valencià, d’ací a cinc anys hi hauria 220.000 alumnes matriculats, en lloc dels 128.000 actuals.L’estudi se centra en les preferències de les famílies per les escoles que ofereixen ensenyament en valencià. Basat en 600 centres escolars de més de 150 municipis que superen els 3.000 habitants, es fixa, sobretot, en la matriculació d’alumnes de la primera etapa d’educació infantil. A la llum d’aquest estudi, els pares opten, en primera instància, pel valencià si la Conselleria d’Educació els n’ofereix la possibilitat. Per tant, si hi hagués ensenyament en valencià a tots els centres, la demanda potencial seria d’un 52% del total (222.406 alumnes). Una xifra que, com assenyala el president d’Escola Valenciana, Diego Gómez, contrasta amb el 128.706 alumnes actuals. En virtut d’aquestes dades, Escola Valenciana entén que hi ha una vulneració dels drets lingüístics i educatius de les famílies que opten per l’ensenyament en valencià.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2884973&p_edi=mequinensa

La Marató de l’Espectacle, que es desenvoluparà avui i demà al Mercat de les Flors de Barcelona, diu adéu després de vint-i-cinc anys. Entre els motius al·legats, hi ha la necessitat d’evolucionar amb uns altres projectes, però també la manca de suport de les institucions, que els organitzadors deploren: asseguren que les arts emergents encara han de guanyar centralitat en el sistema cultural. Enguany, dos-cents artistes oferiran sengles espectacles, d’una durada màxima de deu minuts cadascun.La marató començarà entre les nou i les deu del vespre i durarà fins a la matinada. En aquesta ocasió, tan especial, hi participaran artistes consolidats com Eduard Fernàndez, Teresa Urroz i el ballarí Cesc Gelabert. Els espectacles es faran a les sales Maria Aurèlia Capmany i Sebastià Guasch del Mercat de les Flors i a l’escenari de la plaça de Margarida Xirgu. Història Era l’any 1984. La manca d’espais va empènyer un grup de gent a organitzar unes jornades perquè totes les companyies i artistes de les arts escèniques poguessin presentar-hi els seus treballs i investigacions. Així va néixer la primera Marató de Teatre, Dansa, Música i Circ. Des d’aleshores, la Marató de l’Espectacle no ha fet sinó consolidar-se més i mes, però avui creu que ha de dir adéu. ‘Fa 25 anys vam organitzar una manifestació artística que ha arribat on mai podíem haver imaginat. El compromís adquirit en aquella ocasió s’ha mantingut intacte fins avui i ha estat el motor constant de la nostra dedicació diària per a construir, amb el suport de tots, un esdeveniment únic, participatiu, solidari, creatiu, emocional, reflexiu, renovador, integrador…’ Amb aquestes paraules, els organitzadors acomiaden la Marató, amb l’esperança que ben aviat tingui un relleu. Tot i el comiat, l’associació de la Marató de l’Espectacle considera que aquesta continua essent necessària, però que ‘els canvis requereixen la participació de tothom’.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2884695&p_edi=mequinensa

Més d’un miler de mestres de l’ensenyament concertat de les Illes es van manifestar ahir perquè el govern balear complís la promesa feta en època electoral: d’equiparar-los els salaris amb els mestres de la pública a partir de l’any vinent. Els manifestants van tallar les principals vies de Palma tot fent cap a la seu del govern. Una vegada allà, demanaren de pactar directament amb el president Antich per poder superar el conflicte que tenen amb la Conselleria d’Educació.Els sindicats convocants de la vaga (STEI, USO, FSIE, UGT i CC OO) continuaran les mobilitzacions fins que el govern no s’avingui a pagar els 140 euros mensuals més que reclamen a partir de l’any vinent. També volen cobrar el cent per cent del complement lligat a l’antiguitat i a la formació, que és de 760 euros més l’any, a partir del 2013. Com que la Conselleria d’Educació continua al·legant ‘dificultats financeres’ per a complir aquest calendari pactat, hi haurà una manifestació el dia 9 de juny i una altra jornada de vaga, el dia 11. Segons la Conselleria d’Educació, 1.773 professors de l’ensenyament concertat van secundar la vaga, que és tant com dir un 71% del total dels mestres. El govern havia prescrit que el 30% dels professors havien de cobrir els serveis mínims (en les vagues anteriors solament havia exigit el 10%), cosa que féu minvar el seguiment, que fou un 20% inferior al del mes passat. Per illes, a Eivissa, la vaga hi va tenir la màxima repercussió, amb un 60% de seguiment; a Mallorca, el seguiment fou del 50% dels mestres; i a Menorca, del 40%. El govern balear no entén per què els sindicats han trencat les negociacions: ‘la diferència entre allò que ells demanen i allò que els oferim és mínima’, va dir ahir el director general de Planificació i Centres de la Conselleria d’Educació, Miquel Martorell, que va recalcar que no farien cap més proposta als sindicats. En efecte, el govern sosté que, a partir de l’any vinent, únicament podrà oferir 120 euros mensuals més a cada mestre , i que, el complement lligat a l’antiguitat i a la formació, no el podrà aplicar fins l’any 2016.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2884943&p_edi=mequinensa

El sociòleg i escriptor Josep Vicent Marqués, mort el dia 4 de juny, fou soterrat ahir a la vesprada al cementiri de València. Vinculat des de sempre als moviments de l’esquerra antiautoritària, fou un dels introductors al País Valencià de l’activisme ecologista i un gran defensor de la igualtat de sexes. Josep Vicent Marquès era molt conegut pels seus articles de premsa i pels seus llibres, especialment per ‘País perplex’, que li meresqué el Premi Octubre del 1974, i ‘No és natural’. Grups, partits i associacions, a més de la Universitat de València, de la qual era professor, han fet públic el seu condol.Per la Intersindical Valenciana, Marqués ha estat una figura clau en la lluita per l’alliberament nacional, social i femení del País Valencià. També en la defensa del territori contra l’especulació i la destrucció. En definitiva, ha estat ‘un exemple de persona compromesa amb el seu poble i amb el seu país’. És per això que manifesta ‘una profunda tristesa per la seua mort’. També el Bloc Nacionalista Valencià ha fet públic el seu condol. La secretària d’Organització i portaveu de l’Executiva Nacional del Bloc, Pepa Chesa, ha expressat la ‘profunda tristesa’ de la formació nacionalista per la desaparició de Josep Vicent Marqués, guardonat amb el premi Bloc d’Honor del partit. Per la dirigent nacionalista, Marqués ‘ha estat una figura imprescindible per a entendre el desenvolupament del valencianisme polític de la transició ençà’, i n’ha destacat el ‘ferm compromís amb el medi, amb el feminisme i amb l’esquerra’. En un comunicat Ca Revolta diu: ‘Josep-Vicent estava malalt aquests darrers anys. El seu adéu ens deixa, tanmateix, una mica perplexos. Però amb una perplexitat activa, incisiva i iconoclasta.’ Acció Cultural del País Valencià també s’ha sumat al dol afirmant que els valencians perdien un home que havia estat un referent durant dècades. L’editor i president d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Eliseu Climent, ha recordat l’escriptor valencià Josep Vicent Marqués com una persona situada ’sempre més enllà de ‘l’establishment’ del país’; introductor de nous valors com l’ecologisme o el nacionalisme quan ‘ningú no en parlava’. Per Climent, ‘més enllà del valor personal com a amic’, el País Valencià i els Països Catalans ‘perden una persona de referència’. Malgrat aquesta ‘pèrdua tristíssima’, ‘queda la seua obra, amb llibres com ‘País perplex’, ‘Amors impossibles’ i ‘Tots els colors del roig’, una herència molt útil’. Esquerra Unida del País Valencià ha dit, a través de la seva coordinadora, Glòria Marcos: ‘La pèrdua de Josep Vicent Marqués ens deixa sense un dels pensadors més importants del País Valencià i sense una figura clau de la universitat valenciana.’ També el sindicat UGT ha expressat el seu condol per la mort de Josep Vicent Marqués. Diu en un comunicat: ‘No sols era un home extraordinari, d’un paper important en la societat valenciana, sinó també un important sociòleg i escriptor. Però allò que més voldríem destacar-ne és la figura de prestigiós intel·lectual dins els moviments d’esquerra. I també la seua implicació i preocupació per millorar des de qualsevol àmbit la nostra societat, tant culturalment com sociològicament, juntament amb la seua contribució a aconseguir un medi més sostenible.’ Nat el 1943, Josep Vicent Marqués fou, durant dècades, un dels representants intel·lectuals de l’esquerra valenciana. S’havia destacat com a militant de grups nacionalistes clandestins: Moviment Social-cristià de Catalunya, Germania Socialista, Partit Socialista Valencià. En les eleccions del 1979 fou candidat al senat espanyol per una coalició de grups de l’esquerra valencianista. Marqués, que sempre mantingué una actitud iconoclasta, pregonà durant la campanya un lema que es féu popular: ‘Ni fam, ni fum ni fem’.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2884869&p_edi=mequinensa

Aquest cap de setmana comença a Àustria i Suïssa l’Eurocopa 2008 de futbol. Bon Cop de Cap obre avui un sèrie de quatre programes per a explicar la història d’aquesta competició continental. El vídeo d’avui explica la naixença del torneig, l’any 1960. Per més que el futbol va inventar-se a Europa el torneig entre països europeus va ser posterior al de l’Amèrica del Sud (1916), de l’Àsia (1957) i fins i tot de l’Àfrica (1957).

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2884863&p_edi=mequinensa

El govern espanyol derogarà avui, durant la reunió setmanal del consell de ministres, el decret llei que autoritza la construcció de la canonada entre Tarragona i Olèrdola per a transvasar aigua de l’Ebre a Barcelona. Així ho anuncià ahir la ministra espanyola de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, Elena Espinosa, adduint que als embassaments ja hi havia prou aigua (són un 54% plens) per a abastar l’àrea metropolitana fins a la primavera vinent, quan la dessaladora del Prat ja funcionarà.Mentrestant, el ple de les Corts d’Aragó debat si no presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra el decret llei que autoritza el transvasament. El president, Marcel·lí Iglesias, hi haurà de comparèixer, a petició de la Chunta, per explicar l’actitud del govern respecte de les mesures d’urgència adoptades per a dur aigua a Barcelona.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2884878&p_edi=mequinensa

L’Obra Cultural Balear (OCB) i Unió Mallorquina (UM) no sols s’han declarat adversos als comentaris contra el català del director d’Air Berlín, Joachim Hunold, ans diuen que el seu editorial és ple de mentides. Per una altra banda, el president del govern balear, Francesc Antich, es reunirà amb Hunold per explicar-li que Política Lingüística s’ofereix a col·laborar amb l’aerolínia en qüestions de llengua, d’acord amb l’esperit de la carta que el govern li va enviar fa unes quantes setmanes.Segons l’OCB les afirmacions del president de la companyia aèria no es corresponen amb la realitat lingüística de les Illes, són subjectives i impròpies del president d’una empresa que té molts clients a Mallorca. Per exemple, és totalment fals que, a les escoles, l’espanyol es tracti com una llengua estrangera. Tot plegat ha mogut l’OCB a fer una campanya perquè la companyia respecti els drets lingüístics dels catalanoparlants. El diputat d’UM, Josep Melià, ha dit a VilaWeb que l’editorial del director de l’empresa aèria partia d’una falsedat: ‘És mentida que els nins no sàpiguen espanyol. Damunt, ignora que aquí tenim una llengua pròpia, que ha patit durant molts anys i que es troba en condicions de desigualtat.’ El govern cerca la col·laboració ‘La reacció d’Air Berlin ens ha sorprès. Els vam enviar una carta feta amb esperit constructiu i de segur que hi ha hagut un malentès’ ha dit a VilaWeb la directora general de Política Lingüística, Margalida Tous. Tous sabia, de fa un parell de setmanes, que la carta no havia estat ben rebuda per la companyia i per això s’hi va posar en contacte. Va parlar amb el director a Espanya i Portugal, Álvaro Middelmann Blome, alhora president de Foment del Turisme de Mallorca, amb qui no va poder arribar a cap acord. ‘Volem saber què els ha molestats. No teníem més intenció que la de mostrar-los la nostra voluntat de col·laboració’, diu Tous. Recorda que la llei estableix que el govern ha d’assegurar la presència del català en tots els àmbits socials i que, en virtut d’això, va enviar una carta a Air Berlin i a la resta de companyies de les Illes dient-los: ‘Em poso en contacte amb vostè per manifestar-li l’interès que té el govern de les Illes Balears a garantir l’ús adequat de les llengües cooficials de l’arxipèlag en les comunicacions que la seva companyia estableix amb els ciutadans que l’escullen per als seus desplaçaments.’ Esmenta American Airlines, Ryanair i Clickair com a exemples d’aerolínies que fan servir el català amb normalitat, i rebla: ‘Creiem que si fessin servir el català, els ciutadans veurien la companyia més arrelada i més propera.’ Air Berlin no es desdiu VilaWeb ha parlat amb la responsable de premsa de l’empresa a Espanya, Ana Baschwitz, que ha refermat el suport d’Air Berlin a l’editorial (pdf) que el director ha publicat a la revista que reparteixen entre els passatgers i que ataca el català. Joachim Hunold, director general d’Air Berlin, hi diu que avui l’espanyol ja no és una llengua oficial a Mallorca, que hi ha infants que no el saben parlar i que la partició d’Espanya en nacionalismes regionals és un retorn als ministats medievals. I es demana si hauran d’imposar cursos de català als treballadors de la companyia. Segons Ana Baschwitz, l’espanyol és la llengua oficial de l’estat i, per tant, Air Berlin, que és una companyia aèria internacional, ja en té prou d’utilitzar aquest idioma. Baschwitz també ha dit a VilaWeb que compartia les declaracions de Joachim Hunold respecte del català, que era veritat que hi havia infants que no l’aprenien i ha posat com a exemple la retirada de la tercera hora d’espanyol a Catalunya. Per la responsable de premsa, el català, el basc o el gallec són innecessaris en les comunciacions de la companyia perquè tothom entén l’espanyol. Ana Baschwitz ha puntualitzat, tanmateix, que l’editorial no representava l’opinió de tota la companyia, sinó la del director, però que la compartia i que, en tot cas, la companyia no emetria cap comunicat o nota de premsa sobre la qüestió. Tot plegat és una resposta a una carta de la directora general de Política Lingüística de les Illes, Margalida Tous, en què demanava a Air Berlin i a les altres companyies aèries que fessin servir també el català en les comunicacions amb els passatgers.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2884866&p_edi=mequinensa