Zaragozame.com

La secretària d’Educació, Concha Gómez, s’ha reunit avui amb els sindicats per parlar sobre les noves instruccions sobre l’ensenyament de ciutadania en anglès. Fonts del sindicat STEPV, però, han dit que la situació continuava enrocada i, per tant, les mobilitzacions seguiran endavant. Els sindicats han demanat a Gómez de negociar sobre el conflicte però aquesta només ha volgut parlar de les instruccions de l’assignatura, segons que ha explicat el sindicat.’Diu que la conselleria respecta l’autonomia dels centres, però sempre que s’estableixi que l’assignatura de ciutadania es farà en anglès, expliquen fonts del sindicat, però aquesta no és la solució i li hem fet saber que estem disposats a dialogar però que hi ha un calendari de mobilitzacions que acabarà, al desembre, amb una vaga.’ Per l’STEPV, no hi haurà solució del conflicte de ciutadania sense el compromís ‘de no obrir cap expedient a cap professor per aquesta qüestió, de deixar que els centres impartesquen la matèria en valencià o castellà, de comprometre’s a una negociació real que garantesca el compliment dels acords assolits i d’avançar en la negociació de millores de l’ensenyament públic valencià’. Més mobilitzacions Desenes de centres educatius van començar dilluns un seguit de tancades que duraran tota la setmana i la del 17-21 de novembre (vegeu el vídeo del tancament de dilluns a l’institut Vicent Gandia). A més, el dia 29 hi haurà una manifestació a València i, la primera setmana de desembre, una vaga.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3055309&p_edi=mequinensa

Els pilots de Spanair han decidit de fer-se enrere en l’acord a què havien arribat amb l’empresa i de moment no ratificaran l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) que afecta 1.200 treballadors. El sindicat Sepla diu que ha cancel·lat les assemblees que havien de ratificar l’acord perquè la companyia no els ha donat prou informació. La decisió dels pilots coincideix amb l’anunci de la companyia que ha multiplicat per set els números vermells.Spanair havia aconseguit el compromís de pilots, treballadors i personal de rampes després de setmanes de llargues negociacions. Va dir que el presentava en un marc d’un pla de viabilitat per a assegurar-se la pròpia continuïtat, a l’agost. Segons l’ERO, es tancaran sis bases aèries de la companyia, entre les quals hi ha la de Palma i la d’Alacant.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3055161&p_edi=mequinensa

Barack Obama serà el 44è president dels Estats Units. Després d’una campanya intensa i d’una llarga nit electoral, la victòria del senador demòcrata per Illinois a Pennsilvània, Ohio i Virgínia l’ha convertit en president fins i tot abans de saber-se els resultats de Florida, que també ha guanyat. Ja amb el 95% dels vots escrutats (a migdia, hora nostra), ha aconseguit 338 vots electorals i McCain, 163, segons la CNN. L’han votat 62.131.000 electors (un 52% del total), mentre que 55.146.000 han optat pel candidat republicà (47%). En el primer discurs que ha fet, a Chicago, ha demanat als seus seguidors que continuessin al seu costat i li fessin sentir la seva veu ’sobretot quan no estarem d’acord’ (vídeo).A banda de la victòria d’Obama, els demòcrates també s’han assegurat la majoria absoluta a les dues cambres del congrés (el senat i la cambra de representants), segons la CNN. Però no és clar que al senat, que es renovava en un terç, puguin assolir els seixanta escons necessaris per a impedir que els republicans bloquin lleis clau. Quan encara en resten quatre per a assignar, n’han guanyat disset i en sumaran cinquanat-sis (els republicans, quaranta). A la cambra de representants, que es renovava per complet, els demòcrates han sumat 251 escons i els republicans, 171 (a falta per decidir-ne tretze). ‘El canvi ha arribat a Amèrica’ Milions de persones han sortit anit als carrers de les principals ciutats dels Estats Units, especialment a Chicago, on a Grant Park una multitud ha esperat durant hores la presència del nou president. Obama hi ha recalcat una vegada i una altra que ‘el canvi ha arribat a Amèrica’ i que ‘tot és possible’. El nou president ha començat el discurs afirmant que ’si algú dubtava encara que Amèrica és el lloc on qualsevol cosa pot passar avui, aquesta és la vostra resposta’. La victòria de Barack Obama ha estat basada en la capacitat de retenir els vots de Pennsilvània i guanyar alhora els grans estats en disputa de la costa est (mapa amb els resultats). Obama ha guanyat Florida, Virgínia i Ohio, tres estats que havien estat republicans en les darreres dues eleccions, i amb això pràcticament ha deixat sense cap possibilitat real John McCain. Però Obama també ha aconseguit una gran victòria en el vot popular, la més ampla des dels anys seixanta entre dos candidats, i ha assolit xifres impressionants, no només entre la població afro-americana, sinó també entre els joves, els nous votants, els ‘latinos’ i les dones. L’abast de la victòria és, en aquest sentit, històric. Obama no ha guanyat a l’Amèrica tradicionalment demòcrata i no ha aconseguit algun estat més i prou, sinó que ha canviat el mapa polític dels Estats Units obrint nous camins i noves vies de futur. Obama ha guanyat amb molta claredat i amb molta profunditat. Ha sorprès de forma especial la seva capacitat per a arrossegar estats tradicionalment molt republicans. És el cas de Virgínia, Carolina del Nord i Indiana. En aquests estats Obama no només ha aconseguit mobilitzar nous votants, sinó que clarament ha convençut un nombre important de republicans perquè travessin la línia i votin per ell. Un sector de votants especialment rellevant és el de les dones, sobretot en els estats més disputats. En general, el vot masculí s’ha repartit gairebé per igual entre els dos candidats i ha estat el vot femení el que ha decantat la balança per Obama arreu del país. En aquests estats Obama ha aconseguit millors resultats entre les votants femenines del que va aconseguir John Kerry fa quatre anys. A Pennsilvània, per exemple, un 60% de les dones ha votat per Obama, comparat amb el 54% que ho va fer fa quatre anys per Kerry. A New Hampshire un 63% de les dones ha votat per Obama, comparat amb un 54% fa quatre anys. L’onada d’Obama s’ha traslladat també a les eleccions al senat i a la cambra de representants, on els demòcrates han aconseguit d’augmentar de forma substancial la seva presència. El Partit Republicà, en canvi, ha entrat en una crisi que serà gran. McCain ha aconseguit un nombre de vots significativament inferior al de Bush i la divisió dins el partit és molt gran entre l’ala més a la dreta, que ha trobat un nou símbol en Sarah Palin i els sectors més moderats. (Última i penúltima fotografies: Celebració a San Francisco, enviades pel lector Joseph Candeloro)

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3055072&p_edi=mequinensa

La votació promoguda pels republicans a Califòrnia contra els casaments homosexuals és, de moment, favorable a modificar la constitució per a definir el matrimoni només com la unió entre un home i una dona. Amb el 84% escrutat (a les onze hora nostra), el sí a aquesta modificació sumava el 52% dels vots (seguiment de Los Angeles Times). Els votants de l’interior han decantat la balança contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de l’estat de legalitzar-los.Les zones urbanes, com San Francisco i Sillicon Valley, han votat de manera aclaparadora contra la iniciativa republicana.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3055042&p_edi=mequinensa

El ministre mexicà de Governació, Juan Camilo Mouriño, s’ha mort aquesta matinada junt amb set persones més en un accident d’aviació al luxós barri de Lomas de Chapultepec, al centre de la capital mexicana. El minijet oficial en el qual viatjaven ha caigut inesperadament i ha causat una quarantena de ferits, tots gent que eren a la zona on ha ocorregut l’accident. A més, una trentena de cotxes han quedat fets malbé. El president mexicà Felipe Calderón ha lamentat la mort del polític. Mouriño, de 37 anys, tenia el segon càrrec més important del país, i coordinava també qüestions de seguretat, una àrea clau en el govern de Calderón, que manté una dura pugna contra els caps de la droga del país, lluita que ha originat una onada de violència i milers de morts. El secretari de Comunicacions i Transports, Luis Téllez, ha dit que, per ara, tot indicava que havia estat un accident.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3054887&p_edi=mequinensa

Els diaris de tot el món recullen la victòria de Barack Obama a les eleccions presidencials dels Estats Units. El fet que el candidat demòcrata hagi aconseguit de vèncer la barrera racial és destacat a gairebé tots els titulars, que titllen la victòria d’històrica i en subratllen la contundència. La majoria de diaris destaquen també com McCain ha admès la derrota i ha elogiat les virtuts del seu rival. A continuació us oferim els principals titulars.New York Times: OBAMA Racial Barrier Falls as Voters Embrace Call for Change Washington Post: Obama sweeps to Victory in history-making campaign Los Angeles Times: Obama wins San Francisco Chronicle: The 44th President Of The United States: Barack Obama. USA Today: Obama: this is your victory. CNN: Obama: Change has come to America. Christian Science Monitor: Obama sweeps to historic win. The New Yorker: President Obama. BBC News: Obama wins historic US election The Times: Barack Obama wins US presidential election The Guardian: President Obama The Independent: A place in history The Daily Telegraph: Obama elected President of the United States. The Irish Times: Obama wins historic US election victory. The Scotsman: Barack Obama elected 44th president of America. The Australian Times: First black president. India Times: Obama elected 44th President of USA. Xinhua: Obama wins U.S. president elections. Avui: Barack Obama: ‘Yes, we can’. El Periódico: Obama, primer president negre dels EUA. Levante: Obama, presidente. La Vanguardia: Obama será el primer presidente negro de Estados Unidos. El País: Obama culmina el sueño de cambio El Mundo: Obama cambia el color de la Historia. Clarin: Ganó Obama y EE.UU. tendrá su primer presidente negro. Le Monde: Barack Obama élu président : “Le changement est là !”. Libération: Etats-Unis : la révolution Obama. Frankfurter Allgemeine Zeitung: ‘Der Wandel ist nach Amerika gekommen’. Der Spiegel: Obama erringt historischen Wahlsieg. La Repubblica: Obama presidente, l’America cambia pelle. Il Corriere della sera: L’America ha scelto: Obama presidente. Haaretz: Obama tells cheering, weeping victory throng ‘We are one people’. Al Jazeera: Obama sweeps to US presidency. (Fotos: Portades del New York Times, d’Al Jazeera i Los Angeles Times.)

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3054855&p_edi=mequinensa

El president que fa quaranta-quatre dels EUA, Barack Obama, ha començat a rebre felicitacions d’arreu del món. La presidència francesa de la UE i el president de la CE, José Manuel Durao Barroso; el d’Alemanya, Horst Köler; el d’Afganistan, Hamid Karzai; el del veí Mèxic, Felipe Calderón, i el primer ministre japonès, Taro Aso, es compten entre els primers caps d’estat i de govern que ja s’han pronunciat. Coincideixen en dir-li que esperen que obri un nou marc en les relacions internacionals.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3054905&p_edi=mequinensa

La secció del partit demòcrata a Barcelona, Democrats Abroad, va organitzar ahir una festa a la sala barcelonina Luz de Gas per seguir les eleccions a la presidència dels Estats Units. En aquest vídeo hi podeu veure una crònica de la festa i les impressions de la presidenta de la secció i d’alguns dels assistens. Un cop es va saber que Obama havia guanyat als estats d’Ohio i Pennsilvània, els assistents van donar per guanyades les eleccions.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3054906&p_edi=mequinensa

Representants de Còrsega, Sardenya, Sicília i Catalunya discuteixen, en la II Conferència mediterrània de nacions sense estat, les possibilitats d’emancipació de les nacions sense estat en plena mundialització. Hi participen el cap de Corsica Nazione, Jean Guy Talamoni, el president del Cercle d’Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, la catedràtica de política, Montserrat Guibernau i més. Les sessions es fan a l’Ateneu Barcelonès, fins divendres.Organitzada per la Federació d’Entitats de la Mediterrània Mare Nostrum, la Conferència prova de definir alternatives socials, polítiques, econòmiques i democràtiques per a les nacions sense estat de la Mediterrània. Avui, en una taula rodona més política, es discutiran les possibilitats d’autodeterminació. Hi intervindran Guibernau, López Tena, Talamoni, Hèctor López Bofill, Gavino Sale (diputat d’Indipendèntzia Repùblica de Sardigna, iRS) i Giuseppe Sciano, del Fronte Nazionale Siciliano (FNS). Editors i representants de la cultura de les quatre nacions reunides esbossaran demà les dificultats de les llengües minoritzades per a mantenir una producció editorial decent. L’acte de cloenda, divendres, consistirà en un homenatge al sardo-català Simon Mossa i al corso-català Robert Estivalis, fundador de l’associació Catalunya-Corsica. El Comitè Català de Solidaritat Internacionalista va recollir les intervencions, les fotografies i les conclusions (pdf) de la primera Conferència.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3054056&p_edi=mequinensa

LliureX és un sistema operatiu lliure GNU/Linux, desenvolupat per la Generalitat Valenciana, i avui se’n presenta una nova versió, consagrada a l’ensenyament, anomenada Aula. La presentació es farà al III Congrés de Programari Lliure, titulat, precisament, ‘Programari Lliure en l’Educació’. El Congrés, que té les sessions a Alacant, estudia la incorporació del programari lliure a les escoles valencianes. La clausura serà divendres.Durant el Congrés també es portarà a col·lació l’experiència d’ús del sistema operatiu LliureX a escoles i instituts, s’exposaran exemples d’ús de les noves tecnologies com a recurs pedagògic, s’il·lustraran les possibilitats del portal EscolaLliureX i s’analitzaran aplicacions i iniciatives de programari lliure per a l’ensenyament. Prenen part en el Congrés mil cinc-cents assistents, segons els organitzadors, de manera que totes les entrades s’han esgotat. Entre els ponents més notables hi ha Marcelo d’Elia Branco, impulsor de l’ús del programari lliure al Brasil i de SoftwareLivre.org; Daniel Holbach, d’Ubuntu; Steve McIntyre, desenvolupador de Debian; Pascal Chevrel, de la Fundació Mozilla; i Marcelo Tossati, de Red Hat.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3054068&p_edi=mequinensa

La Conselleria d’Educació i els sindicats es reuneixen avui, en una mesa tècnica, per discutir les noves instruccions sobre l’ensenyament de ciutadania en anglès. Aquesta reunió, l’ha convocada la conselleria, perquè la hi havien demanada els sindicats, que volen contribuir a perfilar el nou text sobre la metodologia a seguir en aquesta assignatura. Ara, l’STEPV deplora que s’hagi convocat una mesa tècnica en lloc d’una mesa sectorial.Per l’STEPV, no hi haurà solució del conflicte de ciutadania sense el compromís ‘de no obrir cap expedient a cap professor per aquesta qüestió, de deixar que els centres impartesquen la matèria en valencià o castellà, de comprometre’s a una negociació real que garantesca el compliment dels acords assolits i d’avançar en la negociació de millores de l’ensenyament públic valencià’. Segons aquest sindicat, les instruccions de la conselleria no responen a les reivindicacions ‘ni del professorat ni del conjunt de la comunitat educativa’; per tant, ‘no acceptarà cap reunió tècnica, sinó de negociació real, amb interlocutors amb capacitat política de negociar la retirada de l’ordre.’ Noves mobilitzacions Desenes de centres educatius van començar abans-d’ahir un seguit de tancades que duraran tota la setmana i la del 17-21 de novembre. A més, el dia 29 hi haurà una manifestació a València i, la primera setmana de desembre, una vaga.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3054186&p_edi=mequinensa

El Barça solament va empatar ahir, al Camp Nou, amb el Basilea, en el penúltim partit de la lligueta de la Champions. Messi va fer el gol del Barça, però, quan mancaven deu minuts per al final del partit, el jugador turc Derdyok va fer el gol de l’empat. Un inconvenient important per al Barça és la lesió d’Iniesta, que passarà un mes i mig sense poder jugar. Tot i amb això, l’equip ja té segura la classificació per als vuitens de final.Avui al vespre és el Vila-real qui jugarà al camp de l’Aaalborg, amb la voluntat d’aconseguir un bon resultat que també el classifiqui per als vuitens de final.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3054241&p_edi=mequinensa

La 23a Nit de l’Edició, que organitza el Gremi d’Editors de Catalunya, ha concedit un Premi Atlàntida a VilaWeb: ‘Per la seva condició de pioner en la premsa digital, combinant la millor tradició del periodisme i la innovació tecnològica, sempre amb una especial atenció al món de l’edició, el llibre i la lectura.’ Els premis són un reconeixement del sector editorial a persones, institucions i mitjans que s’han distingit pel seu suport al llibre (vegeu-ne el vídeo).És la primera vegada que els Premis Atlàntida destaquen un mitjà digital. La Nit de l’Edició, que es va celebrar ahir al vespre en un sopar a l’hotel Arts de Barcelona, va concedir el Premi Atlàntida Especial al president del govern espanyol José Luís Rodríguez Zapatero i a la comissió de Cultura del Congrés dels diputats espanyols, ‘per la tasca a favor del llibre i la lectura i en especial per la iniciativa de la presentació de la Llei del Llibre, la Lectura i les Biblioteques, i pel meritori treball realitzat en la seva tramitació i aprovació.’ Entre els premis Atlàntida que es concedeixen als mitjans de comunicació, enguany també s’ha destacat la labor del setmanari Presència, el diari El País, la periodista i escriptora Ana Romaní, directora del programa Diario Cultural de Radio Galega, El programa de TVE Página 2 dirigit i presentat per Òscar López, i el programa Ítaca de TV Mallorca.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3054845&p_edi=mequinensa

Barack Hussein Obama va néixer a Honolulu (Hawaii) el 4 d’agost de 1961, fill de pare kenyà i de mare nord-americana (de Kansas). Quaranta-set anys després, ha estat estat elegit president dels EUA, el que fa quaranta-quatre. Format a la Universitat de Colúmbia i a la Harvard Law School, ha estat senador d’Illinois i dels EUA. És considerat un pragmàtic, partidari de la ‘realpolitik’ en afers estrangers i de la independència energètica del país.Tan bon punt hagué sortit de la universitat va treballar d’organitzador comunitari i d’advocat de dret civil. El 1997 fou elegit senador del districte tretzè de l’estat d’Illinois, càrrec que va revalidar el 1998 i el 2002. El 2003 va presentar-se a les eleccions senatorials dels EUA i, després de superar la resta de pre-candidats demòcrates, va ser nomenat candidat i elegit senador, el novembre del 2004, amb el 70% dels vots. Era el cinquè legislador afroamericà del senat nord-americà. Aquell mateix any li fou confiat el discurs d’obertura de la Convenció Nacional Demòcrata del 2004, que va proclamar John Kerry candidat a les eleccions. Al senat del EUA, hi ha copatrocinat lleis de control de les armes convencionals, ha propugnat una transparència més gran del fons federal, el control de l’escalfament planetari, també del terrorisme nuclear, i la repatriació de l’exèrcit.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3054128&p_edi=mequinensa

Barack Obama serà el 44è president dels Estats Units. Després d’una campanya intensa i d’una llarga nit electoral la victòria del senador demòcrata per Illinois a Pensilvània, Ohio i Virgínia l’ha convertit en president fins i tot abans de saber-se els resultats de Florida. Milions de persones han sortit al carrer en les principals ciutats dels Estats Units, especialment a Chicago, on una multitud espera al Grant Park el pròxim president. La victòria de Barack Obama ha estat basada en la seva capacitat de retenir els vots de Pennsilvània i guanyar alhora els grans estats en disputa de la costa est. Obama ha guanyat Florida, Virgínia i Ohio, tres estats que havien estat republicans en les darreres dues eleccions i amb això pràcticament ha deixat sense cap possibilitat real John McCain. Però Obama també ha aconseguit una gran victòria en el vot popular, la més ampla des dels anys seixanta entre dos candidats i ha assolit xifres impressionants favorables a ell no només entre la població afro-americana sinó també entre els joves, entre els nous votants, entre els latinos o entre les dones. L’abast de la victòria és en aquest sentit històric. Obama no ha guanyat en l’Amèrica tradicionalment demòcrata i ha aconseguit algun estat més sinó que ha canviat el mapa polític dels Estats Units obrint nous camins i noves vies de futur. Obama ha guanyat amb molta claredat i amb molta profunditat. Ha sorprès de forma especial la seva capacitat per arrossegar al seu costat estats tradicionalment molt republicans. És el cas de Virgínia, Carolina del Nord o Indiana. En aquests estats Obama no només ha aconseguit mobilitzar nous votants sinó que clarament ha convençut un nombre important de republicans per tal que travessin la línia i votin per ell. L’onada que Obama ha representat s’ha traslladat també a les eleccions al senat i la cambra de representants on els demòcrates han aconseguit augmentar de forma substancial la seva presència. El Partit Republicà

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3054842&p_edi=mequinensa

L’estudi sobre la viabilitat d’un nou domini, com seria el .bcn, costa prop de 143.000 euros, segons les tarifes que ha publicat la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN). Segons aquesta documentació, al cost d’estudiar la viabilitat s’hi poden afegir despeses per valor d’uns 38.500 euros, sense comptar personal, dietes, desplaçaments, etc. L’Ajuntament de Barcelona preveu d’encapçalar una candidatura per gestionar el domini .bcn a partir del 2010.Juntament amb París, Berlín i Nova York, Barcelona vol ser la primera ciutat en tenir un domini propi aprofitant que, per primera vegada, la ICANN permetrà l’any que ve que les ciutats presentin les seves candidatures. El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, Jordi Bosch, va dir fa un parell de setmanes que s’oposava al .bcn, domini que podria afeblir i fer perdre pes al .cat. D’una altra banda, el grup municipal de CiU a l’Ajuntament va explicar ahir que volia que el .bcn fos gestionat per la Fundació PuntCat. El regidor Jaume Ciurana va dir que, en cas que la ICANN aprovés el domini, recelava que l’Ajuntament fos qui donés permís per a fer-lo servir o no i per això proposava que ho gestionés la fundació.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3054138&p_edi=mequinensa

La 23a Nit de l’Edició, que organitza el Gremi d’Editors de Catalunya, ha concedit un Premi Atlàntida a VilaWeb: ‘Per la seva condició de pioner en la premsa digital, combinant la millor tradició del periodisme i la innovació tecnològica, sempre amb una especial atenció al món de l’edició, el llibre i la lectura.’ Els premis són un reconeixement del sector editorial a persones, institucions i mitjans que s’han distingit pel seu suport al llibre.És la primera vegada que els Premis Atlàntida destaquen un mitjà digital. La Nit de l’Edició, que se celebra aquest vespre durant un sopar a l’hotel Arts de Barcelona, ha concedit el Premi Atlàntida Especial al president del govern espanyol José Luís Rodríguez Zapatero i a la comissió de Cultura del Congrés dels diputats espanyols, ‘per la tasca a favor del llibre i la lectura i en especial per la iniciativa de la presentació de la Llei del Llibre, la Lectura i les Biblioteques, i pel meritori treball realitzat en la seva tramitació i aprovació.’ Entre els premis Atlàntida que es concedeixen als mitjans de comunicació, enguany també s’ha destacat la labor del setmanari Presència, el diari El País, la periodista i escriptora Ana Romaní, directora del programa Diario Cultural de Radio Galega, El programa de TVE Página 2 dirigit i presentat per Òscar López, i el programa Ítaca de TV Mallorca.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3054069&p_edi=mequinensa