Zaragozame.com

Els sindicats CCOO, UGT, AJEC, FAPAC i FAPAES fan avui l’acte principal de protesta contra la Llei d’educació de Catalunya (LEC), que és ara en tràmit parlamentari. També s’ha adherit a la convocatòria Iniciativa per Catalunya, que critica que la llei dóna massa suport a l’escola concertada i menys del necessari a la pública. Les concentracions es faran a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. El conseller d’Educació es mostra conciliador.La concentració central serà al parc de la Ciutadella de Barcelona, davant del parlament, en un acte festiu on hi faran parlaments, entre altres, l’actriu Pepa Arenós i la nadadora olímpica Andrea Fuentes. La posició dels sindicats Tot i que també opugnen la llei, aquests sindicats no van secundar la vaga del 13 de novembre convocada pel sindicat majoritari USTEC, ASPEPC i la CGT, perquè creuen que la mobilització ha de ser del conjunt de la societat, i no només del professorat i els estudiants, segons han explicat a VilaWeb fonts de Comissions Obreres. Les diferències són, segons CC OO, ‘d’estratègia i d’interpretació de la llei’. Tots els sindicats coincideixen que la nova llei no trenca la dualitat públic-privat del sistema educatiu i que no evita la segregació de l’alumnat. USTEC sosté, a més, que la llei és un pas cap a la privatització de la gestió educativa als centres públics. Ernest Maragall, conciliador El conseller d’Educació, Ernest Maragall, s’ha mostrat conciliador amb les protestes. Maragall va dir ahir que la manifestació d’avui és ‘una expressió d’opinions que arriba uns dies després que es fessin entrega de les seves propostes i que diumenge volen il·lustrar amb un caràcter més festiu’. El conseller ha assegurat que la quarantena d’esmenes a la LEC presentades per entitats de pares, mestres i estudiants ‘ajudaran a millorar la llei’. Totes les propostes són benvingudes’, ha puntualitzat Maragall, que ha avançat que algunes de les al·legacions es podran incorporar perfectament al text de la LEC. El conseller, però, s’ha mostrat crític amb la presència d’IC-V a la manifestació. ‘La presència de partits no enriqueix la manifestació sinó que li treu el valor de representació de la comunitat educativa’, ha comentat Maragall, que, tot amb tot, ha dit que s’ha de prendre ‘com part d’una normalitat democràtica de debat social al voltant d’una llei tan important com aquesta’.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3086035&p_edi=mequinensa

Desenes de milers de manifestants (100.000 segons les entitats convocants; 40.000 segons la policia) van col·lapsar ahir el centre de València per a exigir la dimissió del conseller valencià d’Educació, Alejandro Font de Mora, i per a protestar contra l’ordre que obliga a impartir Ciutadania en anglès. La d’ahir fou la manifestació més gran d’ençà de les protestes contra la guerra de l’Irac: quan la capçalera de la manifestació va arribar a la plaça de la Reina, els manifestants ocupaven completament els carrers de la Pau, Xàtiva, Colom i la Glorieta, i encara hi havia persones a la plaça de Sant Agustí, punt de partida de la manifestació. Les entitats convocants parlen d”èxit extraordinari’.‘Ha superat totes les expectatives’ La portaveu de la Plataforma per l’Ensenyament Públic (una de les entitats convocants), Gemma Piqué, ha explicat a VilaWeb que la manifestació ‘ha superat totes les expectatives’ i que la major part de la gent no va poder entrar a la plaça de la Mare de Déu, punt final de la manifestació, perquè estava plena a vessar. Per Piqué, ’si Camps és un polític democràtic, té l’obligació moral i política de dir alguna cosa i de reconèxier que s’ha equivocat’. ‘Ha quedat clar que el poble demana un canvi’, explica Piqué, ‘i no n’hi ha prou amb un canvi de conseller: cal un canvi en la política educativa’. El president del govern valencià, Francesc Camps, no va voler rebre ahir la plataforma, que li volia entregar aquest document de deu punts, que detallen les seves reivindicacions. A banda del suport que els donen una nodrida representació de la societat civil valenciana (des d’ACPV a força associacions de veïns o el col·lectiu Lambda, entre d’altres), la manifestació també comptà amb el suport del PSPV, EUPV, el Bloc i ERPV. Pares, mares, mestres, alumnes i sindicats es van agrupar per instituts o entitats, amb una forta presència de representants de les associacions de pares i mares. Molts d’ells van portar mocadors o peces de roba de color groc, un color que s’està erigint com a símbol de protesta contra la política de Font de Mora. El lema més corejat pels manifestants és ‘Font de Mora, go home’ (Font de Mora, ves-te’n a casa), en una burla del nivell d’anglès del conseller. Més mobilitzacions Si la protesta no fa recapitular el govern, Piqué assegura que hi haurà noves mobilitzacions. Ja hi ha convocada una vaga (pdf) per al 17 de desembre que, segons Piqué, podria repetir-se durant el 2009. Més de 18.000 euros Piqué explica que la plataforma ha recaptat més de 18.000 euros de petites donacions (com les que recullen amb els vals d’ajut que venen per internet), gràcies als quals ha pogut pagar la campanya publicitària que ha fet en diaris i ràdio. Font de Mora no cedeix Hores abans de la manifestació, Font de Mora va dir que no cediria ‘en l’imperatiu d’isntal·lar un sistema plurilingüe’ i que per tant no pensa retirar l’ordre que obliga a impartir Ciutadania en anglès.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3088082&p_edi=mequinensa

El llargmetratge ‘Violetes’, del director de Silla Rafa Montesinos, conegut per Aquitània, ha estat guardonat aquesta nit amb el premi Inquiet 2008. Carla Subirana s’ha endut el premi al millor documental per ‘Nedar’ i Sergi Rubió el de curtmetratge amb ‘Silencis’. La Casa de Cultura de Picassent ha acollit la gala de cloenda del festival, el més important de cinema en català del nostre país, que enguany ha arribat a la quarta edició.Joan Monleon ha rebut el premi honorífic per la seua trajectòria professional en la història del cinema en valencià. El premi del públic ha estat per ‘Primer diumenge de maig’, de Martín Roman i Iñaki Antuñano. El jurat ha fet dues mencions especials: l’una per al documental ‘Ser Joan Fuster’, de Llorenç Soler, i l’altra per ‘Goteres’, de Claudi Lichtenstein. La secció ‘A corre cuita’, inaugurada enguany i en la qual alguns convidats han rodat films sobre un tema proposat per l’organització del festival, ha premiat ‘Disculpa’, de Guillermo Roqués i Rosa Izquierdo. I pel que fa a la secció ‘Gira clip’, també nova enguany, el jurat ha premiat ‘Mal al cor’ de Le Petit Ramon, i el públic ha guardonat ‘No fer res’, de Clara Andrés. Pel que fa a la secció Inquieta, el premi Institut, tant del jurat com del públic, ha estat per a ‘Fotuts’, de l’IES Sanchis Guarner, i el premi Escola per a ‘Cuca Power. La reina de la Nit’, del CP Cristòfor Colom de Benetússer. El jurat ha fet una menció especial per a l’IES Son Pacs de Son Sardina, de Mallorca, ‘per la seva qualitat i producció’. Finalment, el premi de la secció Free ha estat per Gnosis, de Fran Egea.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3088075&p_edi=mequinensa

El Barça ha aconseguit avui la desena victòria consecutiva fora del Camp Nou contra el Sevilla per 0 gols a 3. Eto’o i Messi, dues vegades, han marcat els gols. Amb aquest resultat, i tenint en compte la derrota del Reial Madrid contra el Getafe (3-1), el Barça consolida el lideratge de la lliga i encara de la millor manera l’etapa més difícil de la lliga, en la qual jugarà en poques setmanes contra els equips més ben classificats de la lliga.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3088122&p_edi=mequinensa

Milers de persones (100.000, segons les entitats convocants) han col·lapsat el centre de València per a exigir la dimissió del conseller valencià d’Educació, Alejandro Font de Mora, i per a protestar contra l’ordre que obliga a impartir Ciutadania en anglès. El lema més corejat pels manifestants és ‘Font de Mora, go home’ (Font de Mora, ves-te’n a casa), en una burla del nivell d’anglès del conseller. Aquesta és la manifestació més gran d’ençà de les protestes contra la guerra de l’Irac. Quan la capçalera de la manifestació ha arribat a la plaça de la Reina, els manifestants ocupaven completament els carrers de la Pau, Xàtiva, Colon i la Glorieta, i encara hi havia persones a la plaça de Sant Agustí, punt de partida de la manifestació. Les entitats convocants parlen d”èxit extraordinari’.Els manifestants s’han agrupat per instituts o entitats, amb una forta presència de representants de les associacions de pares i mares. Molts d’ells han portat mocadors o peces de roba de color groc, un color que s’està erigint com a símbol de protesta contra la política de Font de Mora. Pares, mestres, alumnes i sindicats s’han felicitat per l’èxit de la convocatòria i reclamen la dimissió immediata del conseller i la retirada de l’ordre que obliga a impartir l’assignatura de Ciutadania en anglès. La portaveu de la Plataforma per l’Ensenyament Públic (una de les entitats convocants), Gemma Piqué, espera que la protesta serveixi finalment perquè ‘el govern comenci a pensar en un canvi del model educatiu.’ La plataforma ha elaborat un document de deu punts que detallen les seves reivindicacions. A banda del suport que els donen una nodrida representació de la societat civil valenciana (des d’ACPV a força associacions de veïns o el col·lectiu Lambda, entre d’altres), la manifestació també compta amb el suport del PSPV, EUPV, el Bloc i ERPV. Els partits polítics tenen reservat un espai específic per a manifestar-se, el tercer i últim bloc, perquè la plataforma no vol polititzar la demanda a favor d’una escola pública de qualitat. Més mobilitzacions Si la protesta no fes recapitular el govern, Piqué assegura que hi haurà noves mobilitzacions. Ja hi ha convocada una vaga (pdf) per al 17 de desembre que, segons Piqué, podria repetir-se durant el 2009. ‘Si existeixen els Reis Mags, esperem que ens duguen la dimissió de Font de Mora. Però si tenim més que carbó continuarem amb les mobilitzacions, fins que Camps diga que canviarà la política educativa’, explica Piqué. Més de 18.000 euros Piqué explica que la plataforma ha recaptat més de 18.000 euros de petites donacions (com les que recullen amb els vals d’ajut que venen per internet), gràcies als quals ha pogut pagar la campanya publicitària que ha fet en diaris i ràdio. Font de Mora no cedeix Hores abans de la manifestació, Font de Mora ha dit que no cediria ‘en l’imperatiu d’isntal·lar un sistema plurilingüe’ i que per tant no pensa retirar l’ordre que obliga a impartir Ciutadania en anglès.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3088031&p_edi=mequinensa

Quinze carreteres del Principat i d’Andorra segueixen afectades per la neu o la presència de gel a la calçada. En dotze d’elles, és obligatori l’ús de cadenes, mentre que a la resta hi ha neu i gel a la calçada, segons informa el Servei Català de Trànsit. El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) manté activat el pla Neucat (pdf) per a les comarques pirinenques. Aquesta nit es preveuen nevades a partir dels 800 metres a Principat i a partir dels 400 al País Valencià.Carreteres afectades Al Berguedà es necessiten cadenes a la BV-4024, entre els quilòmetres 0 i 21, a Bagà fins a Coll de Pal; a la BV-4025, a Cercs, entre els quilòmetres 0 i 1 en direcció Fígols; a la BV-4031, entre els quilòmetres 11 i 27, de Castellar de n’Hug fins a la Molina; a la BV-4243, entre els quilòmetres 0 i 15, de Berga fins a Rasos de Peguera; i a la B-400, entre els quilòmetres 0 i 24, de Guardiola de Berguedà a Gòsol. En tots els casos, les afectacions són en ambdós sentits. Pel que fa a les comarques de ponent, les més afectades aquest matí, les cadenes són necessàries, en els dos sentits, a la carretera C-28, entre els quilòmetres 37,12 i 67,07, a Naut Auran en direcció al Port de la Bonaigua; a la C-462, entre els quilòmetres 28,60 i 83,20, al tram de la Coma i la Pedra i Ortedo, només en sentit sud; a la C-563, entre els quilòmetres 0 i 15,55, al tram Gòsol-Josa i Tuixén; a la L-401, al tram Coll de Nargó-Guixers; a la L-503, entre els quilòmetres 0 i 16,75, de Senterada a Espui; i a la N-260, entre els quilòmetres 234 i 280, al Port del Cantó. D’altra banda, els camions articulats tenen el trànsit restringit a la N-230, al túnel de Vielha Mijaran, entre els quilòmetres 151 i 156. Per últim, al Pirineu oriental, els camions tenen el pas restringit de Puigcerdà a Ribes, a la N-260, i viceversa, per la presència de neu a la carretera entre els quilòmetres 130 i 137. També a la mateixa carretera, aquests vehicles pesats també tenen el pas restringit en direcció a la capital de la Cerdanya per la presència de neu i gel a la calçada. De Planoles a Fontanals de Cerdanya, també a la N-260, cal utilitzar cadenes entre els quilòmetres 137 i 170. Els camions articulats també tenen el trànsit restringit per la presència de neu i gel a la calçada a la N-230, al túnel de Vielha Mijaran, entre els quilòmetres 151 i 156; i a dos punts de la N-260, a Puigcerdà en direcció a Ribes, i a Fontanals de Cerdanya en direcció a la capital ceretana, entre els quilòmetres 170 i 178.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3087999&p_edi=mequinensa

El Barça juga avui al Sánchez Pizjuan contra el Sevilla (22.00, TV3) el primer partit de l’etapa més difícil de la lliga: l’equip de Guardiola jugarà en les pròximes jornades contra els equips més ben classificats de la lliga, inclòs el Reial Madrid. El Barça confia en la victòria, que el mantidria al capdavant de la classificació. L’única baixa significativa de l’equip de Josep Guardiola és Iniesta.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3088012&p_edi=mequinensa

El ministre d’Afers Exteriors paquistanès, Shah Mahmood Qureshi, ha negat rotundament que el seu país tingui res a veure amb els atacs a Bombai i ha ofert ajuda i cooperació a l’Índia com a prova. Tot i això, el cap dels serveis secrets del Paquistan no viatjarà a Delhi, tal com havia demanat el primer ministre de l’Índia, Manmohan Singh, per col·laborar en la investigació. Les autoritats índies han acusat obertament el Paquistan d’estar vinculat amb els atacs.Singh, mentrestant, ha demanat a tots els responsables de defensa, serveis d’intel·ligència i representants de tots els partits del país que es reuneixin amb ell urgentment a Delhi per a estudiar les accions que cal emprendre després dels atemptats que des de dimecres han sacsejat la ciutat de Bombai i han causat 195 morts i més de 300 ferits. Tensió amb el Paquistan Les relacions entre Índia i Paquistan, ambdós països amb armament atòmic, s’han enterbolit novament aquesta setmana arran de les acusacions directes de les autoritats índies sobre el paper que el Paquistan hagi pogut tenir en els atemptats de Bombai. El ministre d’Afers Exteriors indi, Pranab Mukherjee, va assegurar ahir que té proves que relacionen el Paquistan amb els atemptats. Les autoritats del Paquistan, per la seva banda, han negat qualsevol implicació en els atacs i han criticat les acusacions. De fet, el cap dels serveis secrets paquistanès va dir ahir que es dirigia a Nova Delhi a petició del primer ministre indi, Manmohan Singh, per col·laborar en la investigació, però avui s’hi ha negat arran de les últimes declaracions del ministre d’Exteriors indi. Singh ja havia dit dijous que els atemptats eren ‘dirigits des de l’exterior’ (vegeu-ne el vídeo), i va advertir que el govern prendria totes les ‘mesures necessàries’ per a localitzar-ne els culpables. En un principi, es va atribuir l’autoria dels atemptats a un grup desconegut, els Mujahidins del Deccan, que havia reivindicat els atacs. Tot amb tot, tres assaltants detinguts han confessat ser membres de la Lashkar-e-Taiba (Exèrcit dels purs), amb base al Paquistan, segons que han informat diverses fonts. Un general de l’exèrcit indi ha declarat que parlaven punjabi, una llengua que es parla en una regió del Paquistan, però també en una part de l’Índia. La magnitud de l’atemptat ha desconcertat la policia, sobretot perquè els escamots atacants van fer servir metralladores i granades de mà, cosa inhabitual. Les últimes informacions diuen que molts dels assaltants van arribar a la zona dels atacs per mar i que fins i tot tenien armament guardat prèviament dins dels hotels atacats. Sigui com sigui, fa sis setmanes un grup anomenat Mujahidins de l’Índia van matar vint individus a Nova Delhi. Després de l’Irac, de fet, l’Índia és el país del món on es porten a terme més atemptats.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3088028&p_edi=mequinensa

Milers de persones (100.000, segons les entitats convocants) col·lapsen en aquests moments el centre de València per a exigir la dimissió del conseller valencià d’Educació, Alejandro Font de Mora, i per a protestar contra l’ordre que obliga a impartir Ciutadania en anglès. El lema més corejat pels manifestants és ‘Font de Mora, go home’ (Font de Mora, ves-te’n a casa), en una burla del nivell d’anglès del conseller. Aquesta és la manifestació més gran d’ençà de les protestes contra la guerra de l’Irac. El cap de la manifestació ja ha arribat al seu destí, el palau de la Generalitat (plaça de la Mare de Deú), però milers de persones encara ocupen els carrers adjacents, perquè no hi ha prou espai a la plaça. Els manifestants s’han agrupat per instituts o entitats, amb una forta presència de representants de les associacions de pares i mares. Molts d’ells porten mocadors o peces de roba de color groc, un color que s’està erigint com a símbol de protesta contra la política de Font de Mora. La portaveu de la Plataforma per l’Ensenyament Públic (una de les entitats convocants), Gemma Piqué, espera que la protesta serveixi finalment perquè ‘el govern comenci a pensar en un canvi del model educatiu.’ La plataforma ha elaborat un document de deu punts que detallen les seves reivindicacions. A banda del suport que els donen una nodrida representació de la societat civil valenciana (des d’ACPV a força associacions de veïns o el col·lectiu Lambda, entre d’altres), la manifestació també compta amb el suport del PSPV, EUPV, el Bloc i ERPV. Els partits polítics tenen reservat un espai específic per a manifestar-se, el tercer i últim bloc, perquè la plataforma no vol polititzar la demanda a favor d’una escola pública de qualitat. Més mobilitzacions Si la protesta no fes recapitular el govern, Piqué assegura que hi haurà noves mobilitzacions. Ja hi ha convocada una vaga (pdf) per al 17 de desembre que, segons Piqué, podria repetir-se durant el 2009. ‘Si existeixen els Reis Mags, esperem que ens duguen la dimissió de Font de Mora. Però si tenim més que carbó continuarem amb les mobilitzacions, fins que Camps diga que canviarà la política educativa’, explica Piqué. Més de 18.000 euros Piqué explica que la plataforma ha recaptat més de 18.000 euros de petites donacions (com les que recullen amb els vals d’ajut que venen per internet), gràcies als quals ha pogut pagar la campanya publicitària que ha fet en diaris i ràdio. Font de Mora no cedeix Hores abans de la manifestació, Font de Mora ha dit que no cediria ‘en l’imperatiu d’isntal·lar un sistema plurilingüe’ i que per tant no pensa retirar l’ordre que obliga a impartir Ciutadania en anglès.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3088019&p_edi=mequinensa

La plataforma pel Dret de Decidir (PDD) i la plataforma Sobirania i Progrés han tancat avui la campanya ‘Decideixo Decidir’, que es va iniciar l’abril de l’any passat, i que té per objectiu que el parlament de Catalunya tingui la competència de convocar referèndums. De moment s’han recollit 50.000 signatures, que s’entregaran oficialment al president del parlament durant la segona quinzena de gener. A l’acte hi han assistit representants dels dos corrents interns de la PDD.En declaracions a l’Agència Catalana de Notícies, Elisenda Romeu, presidenta interina de la PDD, ha dit que, hores d’ara, hi ha un ‘procés de mediació força avançat’ entre els corrents interns de la plataforma. Per la seva part, Mònica Sabata, portaveu de la junta sorgida de la trobada i present també en l’acte d’aquest dissabte, ha reconegut que el conflicte ‘no està resolt encara’, però ha assegurat que sí que es treballa per aconseguir llimar diferències. ‘Només des de la unitat aconseguirem que el nostre país avanci’ ha afegit Sabata. La presència de representants dels dos corrents en la cloenda de ‘Decideixo Decidir’ ha confirmat que s’està treballant en acostar posicions, fins el punt que ben aviat podria haver una ‘reconciliació’. Pel que fa a la cloenda de ‘Decideixo Decidir’, la forta tempesta que ha caigut aquest dissabte al migdia a Barcelona ha amenaçat en diverses ocasions la celebració de l’acte, que ha volgut també retre homenatge al prop de mig miler de voluntaris que durant un any i mig han recollit firmes de ciutadans d’arreu dels països catalans. Un gest polític contra la retallada Els voluntaris presents a l’acte han fet una crida als polítics catalans perquè aprofitin l’oportunitat de fer un acte de sobirania davant la previsible retallada de l’estatut per part del Tribunal Constitucional. Elisenda Paluzie, de la plataforma Sobirania i Progrés, ha demanat que si es retalla l’estatut el govern tingui el coratge de fer un nou referèndum. Paluzie ha recordat que ‘un polític que no és sobiranista, l’expresident Pasqual Maragall, ja ho ha demanat’.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3087924&p_edi=mequinensa

Iniciativa del Poble Valencià (IdPV) ha celebrat hui a València el seu primer congrés, que ha servit per a fixar els fonaments i l’estratègia política del partit en els propers anys. La diputada i portaveu del partit, Mònica Oltra, ha presentat Iniciativa com l’única alternativa real ‘eco-socialista’ i ha remarcat que ‘és necessari tornar a la gent la consciència del seu poder de canviar les coses’. Oltra ha desctacat la voluntat de canvi com a essència central del partit. L’acte ha començat amb el discurs del portaveu d’Iniciativa, Paco García, que ha destacat que ‘Iniciativa ha iniciat una marxa com a partit independent, valencianista, d’esquerres, ecologista, feminista i pacifista, que defén tots els colors que puguen integrar l’esquerra, un partit que pretén conjugar l’esquerra social amb l’esquerra política’. Després ha sigut el torn de les intervencions dels convidats responsables de sindicats, partits polítics i organitzacions socials com Joan Sifre, secretari general de CCOO; Josep Botella, secretari general de la Unió de Llauradors i Ramaders; Pepa Chesa, secretària d’organització del Bloc; Carles Arnal, secretari general d’Els Verds Esquerra Ecologista; Agustí Cerdà, president d’ERPV; Jordi Guillot, senador d’Iniciativa per Catalunya-Verds; i José Francisco de Lamo, secretari d’organització del Col·lectiu Lambda entre d’altres. IdPV va néixer com a corrent intern d’Esquerra Unida del País Valencià i, més tard, es constituí com a partit. Després de no obtenir representació en les eleccions espanyoles del març, on es presentava amb la coalició del Bloc-Iniciativa-Verds, IdPV es va fixar com a objectiu les eleccions municipals i les eleccions a les Corts del 2011.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3087961&p_edi=mequinensa

El ministre d’Afers Exteriors paquistanès, Shah Mahmood Qureshi, ha negat rotundament que el seu país tingui res a veure amb els atacs a Bombai i ha ofert ajuda i cooperació a l’Índia com a prova. Tot i això, el cap dels serveis secrets del Paquistan no viatjarà a Delhi, tal com havia demanat el primer ministre de l’Índia, Manmohan Singh, per col·laborar en la investigació. Les autoritats índies han acusat obertament el Paquistan d’estar vinculat amb els atacs.Singh, mentrestant, ha demanat a tots els responsables de defensa, serveis d’intel·ligència i representants de tots els partits del país que es reuneixin amb ell urgentment a Delhi per a estudiar les accions que cal emprendre després dels atemptats que des de dimecres han sacsejat la ciutat de Bombai i han causat 195 morts i més de 300 ferits. Tensió amb el Paquistan Les relacions entre Índia i Paquistan, ambdós països amb armament atòmic, s’han enterbolit novament aquesta setmana arran de les acusacions directes de les autoritats índies sobre el paper que el Paquistan hagi pogut tenir en els atemptats de Bombai. El ministre d’Afers Exteriors indi, Pranab Mukherjee, va assegurar ahir que té proves que relacionen el Paquistan amb els atemptats. Les autoritats del Paquistan, per la seva banda, han negat qualsevol implicació en els atacs i han criticat les acusacions. De fet, el cap dels serveis secrets paquistanès va dir ahir que es dirigia a Nova Delhi a petició del primer ministre indi, Manmohan Singh, per col·laborar en la investigació, però avui s’hi ha negat arran de les últimes declaracions del ministre d’Exteriors indi. Singh ja havia dit dijous que els atemptats eren ‘dirigits des de l’exterior’ (vegeu-ne el vídeo), i va advertir que el govern prendria totes les ‘mesures necessàries’ per a localitzar-ne els culpables. En un principi, es va atribuir l’autoria dels atemptats a un grup desconegut, els Mujahidins del Deccan, que havia reivindicat els atacs. Tot amb tot, tres assaltants detinguts han confessat ser membres de la Lashkar-e-Taiba (Exèrcit dels purs), amb base al Paquistan, segons que han informat diverses fonts. Un general de l’exèrcit indi ha declarat que parlaven punjabi, una llengua que es parla en una regió del Paquistan, però també en una part de l’Índia. La magnitud de l’atemptat ha desconcertat la policia, sobretot perquè els escamots atacants van fer servir metralladores i granades de mà, cosa inhabitual. Les últimes informacions diuen que molts dels assaltants van arribar a la zona dels atacs per mar i que fins i tot tenien armament guardat prèviament dins dels hotels atacats. Sigui com sigui, fa sis setmanes un grup anomenat Mujahidins de l’Índia van matar vint individus a Nova Delhi. Després de l’Irac, de fet, l’Índia és el país del món on es porten a terme més atemptats. En un dels hotels atacats hi havia una delegació del Parlament Europeu, presidida pel diputat de CiU, Ignasi Guardans, qui es preveu que avui arribi a Barcelona. Ningú de la delegació no ha sofert cap mal. A l’hotel Taj Mahal hi havia també un matrimoni valencià resident a Barcelona que va quedar ferit per un atac de granada, i que es recupera en un hospital.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3087947&p_edi=mequinensa

El conseller valencià d’Educació, Alejandro Font de Mora, ha reiterat aquest migdia que no cedirà ‘en l’imperatiu d’isntal·lar un sistema plurilingüe’ i que per tant no pensa retirar l’ordre que obliga a impartir Ciutadania en anglès. Font de Mora ha fet aquestes declaracions poques hores abans que comenci una gran manifestació que precisament reclama la seva dimissió i la retirada de l’ordre que regeix la manera d’impartir Ciutadania. Mentrestant, desenes d’autocars plens de manifestants ja estant arribant a València per a participar en la manifestació, que comença a les 18.00. La portaveu de la Plataforma per l’Ensenyament Públic (entitat convocant), Gemma Piqué, preveu que la manifestació serà massiva. ‘Som moltes persones cíviques i responsables que reclamem una escola de qualitat.’ Piqué espera que la protesta serveixi finalment perquè ‘el govern comenci a pensar en un canvi del model educatiu.’ La plataforma ha elaborat un document de deu punts que detallen les seves reivindicacions. ‘Serà una cosa grossa, malgrat l’amenaça de pluja’, explica. A banda del suport que els donen una nodrida representació de la societat civil valenciana (des d’ACPV a força associacions de veïns o el col·lectiu Lambda, entre d’altres), la manifestació també compta amb el suport del PSPV, EUPV, el Bloc i ERPV. Els partits polítics tindran reservat un espai específic per a manifestar-se, el tercer i últim bloc, perquè la plataforma no vol polititzar la demanda a favor d’una escola pública de qualitat. Més mobilitzacions Si la protesta no fes recapitular el govern, Piqué assegura que hi haurà noves mobilitzacions. Ja hi ha convocada una vaga (pdf) per al 17 de desembre que, segons Piqué, podria repetir-se durant el 2009. ‘Si existeixen els Reis Mags, esperem que ens duguen la dimissió de Font de Mora. Però si tenim més que carbó continuarem amb les mobilitzacions, fins que Camps diga que canviarà la política educativa’, explica Piqué. Més de 18.000 euros Piqué explica que la plataforma ha recaptat més de 18.000 euros de petites donacions (com les que recullen amb els vals d’ajut que venen per internet), gràcies als quals ha pogut pagar la campanya publicitària que ha fet en diaris i ràdio.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3087909&p_edi=mequinensa

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha activat el pla Neucat (pdf) per la previsió de nevades en 14 comarques de l’Alt Pirineu i Aran i Ponent. A primera hora del matí la cota de neu es trbava al voltant dels 200 metres i a partir del migdia ha començat a pujar progressivament fins als 600. S’espera que es mantingui la cota tota el que queda de dia. En aquests moments hi ha una vintena de carreteres afectades a les comarques de ponent. Les comarques amb més risc de nevades són l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, Cerdanya, Conca de Barberà, Garrigues, Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Solsonès, Urgell i Val d’Aran. Carreteres afectades Les nevades afecten, pel cap baix, 21 carreteres. En 19 d’aquestes vies és obligatori circular amb cadenes i les altres dues tenen un avís del Servei Català de Trànsit (SCT) per gel i neu a la calçada. El pas de camions per la N-260 entre els quilòmetres 130 i 178, de Puigcerdà a Ribes de Freser, s’ha restringit al voltant de dos quarts d’una. El trànsit de camions articulats continua restringit, des del voltant d’un quart de vuit del matí, entre els quilòmetres 151 i 156 de la N-230, a l’alçada del túnel de Vielha. La circulació de la C-14, tallada des de poc després de les nou al pas per la Ribera d’Urgellet (Alt Urgell) ha estat restablerta. El pas per aquesta via s’ha obert al voltant de dos quarts de dotze, segons ha informat el SCT. Tot i això, cal circular-hi amb cadenes, entre el quilòmetre 156 i el 177,47. A la mateixa via, s’ha tallat el trànsit en un carril a l’alçada de Peranola (Alt Urgell), que s’ha reobert al voltant de tres quarts d’onze. També en aquesta carretera, la calçada ha estat tallada al llarg d’un quilòmetre en sentit Andorra a l’alçada de Ponts (Noguera) en sentit Andorra; i ha estat reoberta al voltant de les dotze. A les comarques centrals, és obligatori circular amb cadenes per la B-40245, de Bagà (Berguedà) fins al Coll de Pal (Berguedà); per la BV-4025 de Cercs (Berguedà) fins a Fígols (Berguedà); i per la B-4243 de Berga fins a Rasos de Peguera. A les comarques de ponent, les més afectades al llarg del matí, s’ha de circular amb cadenes per la C-1311 des de Tremp fins al Pont de Montanyana; per C-1311de Naut Aran fins a l’accés al Pla de Bevei; per la C-147 entre Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà) en direcció a Alós d’Isil; i de Naut Aran fins al Port de la Bonaigua per la C-28. També és obligatori circular amb cadenes per la C-462 entre la Coma i la Pedra i Ortedó; per la C-563 entre Gósol i Josa i Tuixén; al pas de la LV-4241 per Sant Llorenç de Morunys entre els quilòmetres 15 i 30; entre el Coll de Nargó (Alt Urgell) i Guixers (Solsonès) per la L-401; i entre el Pont de Suert i la Vall de Boí (Alta Ribagorça)per la L-500. Calen cadenes també per anar de la Vall de Boí al Pla de l’Ermita per la L-501; de la Vall de Boí a l’accés a Erill la Vall per la L-502; de Llavorsí (Pallars Sobirà)a Tavascan per la L-504; de Llavorsí a Alins per la L-510; DE Coll de Nargó a Isona (Pallars Jussà) per la L-511 i de Sort al Port de Cantó per la N-260.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3087724&p_edi=mequinensa

Iniciativa del Poble Valencià (IdPV) celebra aquest matí el seu primer congrés, en què es preveu que es fixin els objectius del partit. IdPV va néixer com a corrent intern d’Esquerra Unida del País Valencià i, més tard, es constituí com a partit. Després de no obtenir representació en les eleccions espanyoles del març, on es presentava amb la coalició del Bloc-Iniciativa-Verds, IdPV es va fixar com a objectiu les eleccions municipals i les eleccions a les Corts del 2011.La diputada d’IdPV Mònica Oltra explicà, en la presentació del congrés, que aquest serviria per a ‘consolidar el projecte polític i definir la viabilitat d’un tercer espai polític alternatiu al bipartidisme que ara representen PP i PSOE’ al País Valencià.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3087708&p_edi=mequinensa

Des del 28 de novembre de 2007, data del centenari del naixement del cardenal Vicent Enrique i Tarancón, s’han celebrat tota mena d’actes d’homenatge i record a una figura clau de l’església valenciana, l’últim dels quals és una missa al seu poble natal, Borriana (Plana Baixa). Nascut el 1907 de família de llauradors, Enrique i Tarancón va seguir estudis eclesiàstics al Seminari de Tortosa.Després de ser ordenat sacerdot a València el 1929, tal com s’explica a la Vilapèdia, va ocupar el càrrec d’arxiprest a Vinaròs i Vila-real, i amb 38 anys va ser promogut bisbe de Solsona. Posteriorment va passar per Oviedo, Toledo i Madrid, on va ser president de la Conferencia Episcopal Española just després del franquisme i va introduir un to modernitzador i conciliador dins l’església espanyola, a desgrat dels sectors més conservadors. Els últims anys, Tarancón es va retirar a Almassora. La Regidoria de Cultura de Borriana ha mantingut, en ocasió del centenari, la pàgina CardenalTarancon.org, per a difondre la figura d’un ‘il·lustre borrianenc que va marcar un abans i un després en la història de l’església espanyola i va deixar una profunda empremta en les etapes crucials del nostre passat polític i social més recent’. A la web, hi podeu trobar la biografia, el calendari d’actes d’homenatge, imatges i vincles d’interès, un apartat de descàrregues, notes de premsa al voltant del centenari i les ponències completes de la jornada ‘El cardenal del canvi‘, fetes a Borriana l’11 de maig de 2007, en la qual van participar els historiadors Paul Preston i Hilari Raguer, monjo de Montserrat. També hi ha un apartat de bibliografia, on consta la recent miscel·lània ‘Vicent Enrique i Tarancón, un cardenal per a la llibertat‘, coordinada per Jordi Bort i editada per l’Agrupació Borrianenca de Cultura, i l’interessant V. Enric i Tarancón. Converses amb un cardenal valencià (Tàndem Edicions, 1994), en què Fúlvia Nicolàs descobreix detalls de la vida i el pensament de Tarancón. Tarancón mateix va ser autor d’unes quantes obres i, des de 1969, va ser membre de la Real Academia Española, des d’on va defensar la unitat de la llengua. També va ser membre del Consell Valencià de Cultura. A banda la web oficial, hi ha un dossier especial sobre l’Any Tarancón a ElPeriodic.com.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3086743&p_edi=mequinensa

La Societat Coral El Micalet lliura aquesta nit a València els tradicionals premis Miquelet d’Honor, que la centenària entitat cultural atorga cada any a una persona i una institució. Els premiats enguany són l’Associació Tractat d’Almisrà i el director de VilaWeb Vicent Partal. Els premis es lliuren en el transcurs d’un sopar que es fa al teatre que la pròpia entitat té al centre de la ciutat.La Societat Coral El Micalet, fundada l’any 1893, atorga des del 1988 el Miquelet d’Honor, que des del 2005 es dóna en dues versions, una personal i una altra a col·lectius. Entre altres han estat guardonats aquests anys Enric Tàrrega, Eliseu Climent, Matilde Salvador, Ovidi Montllor, Enric Valor, Al Tall, la Universitat de València, Carles Santos o la Muixaranga d’Algemesí. El Micalet també convoca els premis d’Investigació Filològica, de Teatre, d’Experiències Pedagògiques a l’Escola i de Composició de Música Coral, les bases de les quals es poden trobar a la pàgina web. Com a novetat des d’aquest any la Universitat de València es fa càrrec de l’edició del Premi Ferrer Pastor d’investigació sobre la llengua i del premi de Teatre, Edicions 96 amb Caixa Popular es faran càrrec de l’edició del premi Soler i Godes d’experiències pedagògiques. La Societat Coral El Micalet impulsa des de la seva seu històrica del carrer Guillem de Castro una gran activitat cultural, tant a través de l’Institut Musical Giner, amb els cors i orquestres que la integren, com amb el grup de danses Alimara i la companyia de Teatre. Les seves instal·lacions inclouen el Teatre Micalet, un dels més moderns i versàtils de la ciutat.

vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3086925&p_edi=mequinensa